Roma 2025

El 2 d’agost del 2025, a les sis del matí, el grup era a l’aeroport camí de Milà; per a alguns era la primera vegada que pujaven a un avió. Van recórrer la ciutat i van celebrar la missa al Duomo, i l’endemà un tren els va deixar a Pàdua, on un pare caputxí els va explicar la vida de sant Leopold i on van rebre l’eucaristia de mans de Mn. Ferran a la basílica de Sant Antoni. Durant tot el mes, l’Albert Lorda va explicar cada jornada en una carta adreçada a «pares, mares, avis, amics i la resta de pelegrins».

De Pàdua a Assís

El 4 d’agost, a les tres de la matinada, van començar a caminar, i van anar passant per Fratta Polesine, Ferrara, Portomaggiore, Faenza, Predappio, San Piero in Bagno, Pieve Santo Stefano i Sansepolcro, on van fer tota l’etapa en 4 hores, 6 minuts i 52 segons. Cada dia, la primera hora era de silenci i pregària; a la parada llegien la conversa del cardenal Ratzinger amb Peter Seewald, i a la tarda hi havia adoració, el llibre Parlar amb Déu i la missa amb la gent del poble, a vegades en italià, català i castellà alhora. Al final d’una pujada, l’home que cuidava una ermita de la Mare de Déu del Roser els va regalar una rosa per posar-la a la creu que sempre els acompanya.

No hi van faltar les etapes llargues ni les anècdotes: 34 quilòmetres fins a Faenza, 36 fins a Pieve Santo Stefano, una gorra de princeses Disney per a qui perdés la seva, un parc aquàtic i tertúlies gairebé cada vespre. A Predappio, el poble natal de Mussolini, van meditar que, «quan busquem la nostra grandesa en allò humà, cavem la nostra tomba». El 15 d’agost, festa de l’Assumpció, van caminar a l’ombra vora el Tíber, i l’endemà, en una zona colpida per un terratrèmol, van celebrar la missa en una antiga abadia del segle X.

Assís

El 17 d’agost, després de més de 300 quilòmetres i quinze dies, arribaven a Assís. Van pregar davant la tomba del beat Carlo Acutis, que el Papa canonitzaria el 7 de setembre, i s’hi va afegir la resta de pelegrins, arribats en avió a Fiumicino. Tots junts van celebrar la missa a Santa Maria sopra Minerva i es van fer la primera foto del grup complet a la basílica de Sant Francesc. L’endemà van veure a Santa Clara el crucifix davant del qual sant Francesc va entendre què li demanava el Senyor, van visitar Sant Damià i van pregar davant la tomba del sant.

L’últim tram

Amb el grup més que doblat, van seguir per Montefalco, Massa Martana —gairebé mil metres de desnivell— i Montecastrilli, entre un fang que s’enganxava a les sabates; algunes van acabar caminant descalces. Després, Orte, Civita Castellana i Formello, la penúltima etapa i la més dura: més de dotze hores de camí. «La situació convidava al desànim, però aquests pelegrins són fets de ferro i d’amor de Déu», va escriure l’Albert. Aquell vespre van treure les grades mòbils del poliesportiu per muntar un altar a l’aire lliure, amb la creació de Déu com a retaule. Uns dies abans, Mn. Ferran havia afegit una postdata per a les famílies: «Teniu uns fills que són una passada».

Roma

El 25 d’agost els quedaven 26 quilòmetres d’un total de 576. Es van aturar a cinc-cents metres de la Piazza del Popolo i hi van entrar cantant «Dona toda tu vida»; allà els esperaven les famílies, i hi va haver abraçades, plors i rialles. Tots junts, resant el rosari, van anar fins al Vaticà, van creuar la Porta Santa de la basílica de Sant Pere i, amb l’oració davant la tomba de Pere, van guanyar el jubileu.

Els dies de Roma van ser de família. El 26, a les catacumbes de Sant Calixt, s’hi van afegir els Sèniors, i ja hi eren «les tres parròquies al complet». El 27, a l’audiència general, a l’auditori Pau VI, el papa Lleó XIV va parlar de la detenció de Jesús a l’hort de les Oliveres i va demanar la pau a Terra Santa; en Marc i la Marina li van lliurar un llibre del pelegrí i li van explicar el camí de Pàdua a Roma, i el Papa els va dir que resa per tots ells. El 28, el Cor Ginesta, la coral de la parròquia, va cantar la missa a l’altar de la Càtedra de Pere i, en acabar, amb l’orgue obert per fi, el Virolai. Encara van celebrar la missa a Santa Maria la Major, on és enterrat el papa Francesc, i a Sant Pau Extramurs, on van creuar la quarta Porta Santa abans de tornar a casa.