Crònica del dimecres, 20 d’agost

Estimats pares, mares, avis, amics i la resta de pelegrins,

Avui, contra tot pronòstic, no ha plogut. La providència és al nostre costat. A les 3:30 ens hem equipat amb capes de pluja i grans bosses d’escombraries per al xàfec que s’acostava, però del qual al final no hem tingut notícia. Així que esmorzar i a caminar, meditant la nostra primera hora en silenci.

Avui hem pujat el desnivell més gran fins ara, gairebé 1000 m. Just abans d’arribar a la parada, una costa empinadíssima se’ns posava sota els peus durant una bona estona. En arribar a la parada, ens esperava de tot: sucs, aigua, brioixeria, galetes amb Nutella, llaminadures, etc. Avui, a la lectura, sant Francesc d’Assís ens ha explicat com, després de l’aprovació papal, el seu orde es va estendre d’una manera sorprenent. Això es devia a l’Esperit Sant, que actuava a través de la senzillesa de la seva vida i de la coherència entre el que predicaven i com ho vivien.

Recordeu que fa uns dies a la Laura Perreau li va fer molta gràcia un llangardaix gegant que vam trobar pel camí? Doncs avui s’ha trobat una serp, una petita colobra que s’ha creuat en el nostre camí. No se li ha acudit res més que agafar-la i passejar-la, oferint als pelegrins la possibilitat d’acariciar-la. Uns refusaven l’oferiment amb cara de fàstic, mentre que d’altres es meravellaven davant la criatura. També cal explicar que hi ha un grupet de pelegrins, encapçalat per l’Emma, que dedica llargues estones del camí a collir tota mena de delícies que li ofereix la terra, sobretot mores i figues, que a en Joan li han encantat.

Hem arribat a Massa Martana cap a les 11:30 i, després de resar l’àngelus i dels torns de dutxa diaris, hem anat a descansar una estona abans del dinar, a les 14:00. Avui hem menjat uns trossos de pollastre amb salsa boníssims, acompanyats de patates fregides d’aquestes tipus Deluxe del McDonald’s. Després, un bon descans fins a l’hora de l’adoració.

Com de costum, hem tingut una estona d’exposició del Santíssim i després meditació, en què hem meditat sobre la imperiosa necessitat d’evitar l’enveja al cor i sobre el fet que és el moment perquè cadascú de nosaltres es plantegi de veritat el seu paper a la vinya del Senyor i s’embarqui en allò que Ell li demani. L’homilia de la missa d’avui ha anat pel mateix camí.

Cap a les 19:00 hem sopat una amanida amb bastonets de peix i calamars, i després hem fet una tertúlia d’allò més divertida. Ha començat amb un debat filosòfic molt interessant entre en Gerard Fernández i l’Alejandro Recolons. Tot seguit, l’Antonio ha entonat el seu clàssic «C’mon, C’mon, C’mon» i tots hem cantat «mi sueño es» a ple pulmó. Quan passem aquests moments entranyables entre nosaltres, com una gran família, es pot percebre la presència de Jesús enmig nostre.

Ara ja ens n’anem a dormir, amb la tranquil·litat de saber, en primer lloc, que el desnivell més gran del pelegrinatge ja ha passat. Ens recollim amb les cames cansades però amb el cor ple d’alegria de veure com la unitat que hi ha entre nosaltres ens acosta cada dia una mica més a la meta, que és el cel, passant primer per Roma.