Crònica del dimarts, 19 d’agost

Estimats pares, mares, avis, amics i la resta de pelegrins,

Per fi hem començat la segona part del nostre pelegrinatge. Cada vegada queda menys per arribar a Roma. Avui, abans de sortir, ens esperaven a la recepció unes bossetes amb l’esmorzar que amablement ens havien deixat preparades les dones que tenien cura del lloc on dormíem. Com cada dia, hem començat la caminada amb una hora de silenci, recollits en oració. Avui meditàvem sobre la importància de ser senzills de cor i de descobrir on el tenim posat, per procurar que Jesús sigui el centre de tot.

En començar a caminar, sorprenia el bon ritme que duien els pelegrins. Tot i que érem més del doble que només un parell de dies abans, el ritme no ha baixat gaire i hem aconseguit mantenir durant diversos trams una mitjana fantàstica de 5 quilòmetres per hora. En arribar a la parada, un sacerdot molt amable ens ha obert les portes de la seva església, on hem pogut fer la lectura espiritual diària, en què el cardenal Ratzinger ens ha parlat de diferents conceptes, com el matrimoni o l’afirmació joiosa d’amor que és el celibat. La veritat és que el primer dia de caminar dels qui es van afegir a Assís ha anat sobre rodes.

Avui Montefalco ens rebia amb una pujada que tallava l’alè. L’últim tram abans d’arribar al poble ha estat dur i feixuc, però tots hem arribat al destí amb un somriure d’orella a orella. El rector del poble, don Luca, ens ha esperat per rebre’ns i hem pogut compartir amb ell diverses impressions del camí. Entre tots, hem preparat el dinar i ens hem assegut a assaborir, un dia més, el nostre pa amb embotit. Era evident que la fatiga era més gran que la d’ahir, així que, després d’una bona dutxa al poliesportiu del costat de l’escola on dormim, ens hem retirat a descansar.

A la tarda, hem pogut tenir una estona d’exposició del Santíssim Sagrament abans de tornar a resar tots junts meditant el «Parlar amb Déu». Després hem pogut celebrar la santa missa dedicada al Sagrat Cor de Jesús. A l’homilia, el mossèn ens ha parlat, seguint el passatge de l’evangeli d’avui, de com la donació total ha de ser sense condicions, sense esperar res, sinó entenent l’altre com el regal que Déu ja ens fa.

Al vespre, hem sopat un bon plat d’arròs amb tomàquet i un parell de trossos de llom cadascú. Tot era boníssim. No és «arròs a la Gomar», però s’hi acosta bastant. Demà l’etapa és dura, amb un desnivell pronunciat, així que no hem fet tertúlia, sinó que hem fet completes i ja ens n’anem al llit, sempre de la mà de la Mare de Déu, mentalitzats per al que ens depararà el dia de demà.