Crònica del dilluns, 18 d’agost

Estimats pares, mares, avis, amics i la resta de pelegrins,

Avui ens hem llevat a les 7:45 del matí. Tantes hores seguides de son no són gaire habituals per aquestes contrades i, la veritat, aquests regals del Senyor s’agraeixen. Els qui han volgut s’han pogut llevar una mica abans per tenir una estona tranquil·la d’oració davant la tomba de sant Francesc d’Assís.

Després de l’esmorzar, al qual tots els pelegrins han arribat puntuals com un rellotge suís, hem quedat davant de l’església de Santa Maria Maggiore per començar la ruta d’esglésies d’avui.

Primer hem visitat Santa Clara, on hem vist el crucifix amb què sant Francesc va veure què li demanava el Senyor. Allà també hem pregat una estona davant la tomba de santa Clara i hem resat tots junts el rosari a la capella del Santíssim.

La nostra ruta pia ha continuat amb la visita a l’església de Sant Damià. Allà hi havia el convent on santa Clara feia vida. Hem pogut visitar les estances, les capelles i les diferents habitacions del lloc tal com eren al segle XIII. Allà hem conegut un franciscà molt simpàtic que parlava cinc llengües diferents. Ha mantingut una conversa molt agradable en alemany amb la Núria Holtman que, per a nosaltres, tant podia haver tractat de l’alopècia a partir dels cinquanta com de les plantacions d’albercocs del nord d’Itàlia: no se n’entenia res. A la sortida del convent, hem fet una estona de lectura espiritual.

Més tard hem pujat «la costa més heavy de les nostres vides», en paraules d’en Gerard Gel, per arribar a la basílica de Sant Francesc. Hem pogut pregar davant del sant que ens ha acompanyat durant tot el camí fins a Assís i que ens continuarà acompanyant fins que arribem a Roma. Hem cantat al Santíssim a la basílica i després hem tornat a l’hotel a gaudir d’un dinar fantàstic.

Ja a la tarda, hem tingut meditació a l’església de Santa Maria Maggiore i després hi hem celebrat junts la santa missa, a la qual s’han afegit també algun turista i gent del lloc. En acabar l’eucaristia, hem pregat per última vegada davant la tomba del beat Carlo Acutis, abans de fer un passeig pels carrers d’Assís buscant un lloc on prendre un gelat.

Abans de sopar, hem fet una tertúlia entranyable, en què els germans Gel s’han convertit en els germans Von Trapp i ens han delectat amb una versió d’Un Veneno, de C. Tangana. Les germanes Arroyo també ens han cantat una cançó en català, La cançó del soldadet. Els pelegrins que van arribar ahir aporten moltíssim a la nostra gran família.

Per acabar el dia, hem sopat un bon plat de macarrons amb escalopa i hem fet completes, pregant tots junts per aquests dies de caminar que per a alguns comencen demà i que acabaran d’aquí a una setmana als peus de Sant Pere.