Crònica del dimecres, 27 d’agost

El dia d’avui es presentava molt especial. Veuríem el Papa. Per primera vegada, seríem davant de Sa Santedat Lleó XIV en persona. L’audiència començava cap a les 10, així que havíem d’arribar força d’hora per poder entrar sense problemes.

Cap a les 7:00 sortien de l’Hotel Midas les furgonetes que havien de deixar l’equip dels Sèniors a la plaça de Sant Pere. Un quart d’hora després sortien també els autobusos des de Casa Zeffirino. Les hores tan matineres a què ens llevàvem no impedien que els nostres pelegrins dibuixessin un gran somriure. La idea de veure el Papa podia més que la son.

Un cop arribats, la cua era llarga. Feia la volta per diferents carrers, però amb paciència els pelegrins hem anat entrant per grups a l’auditori Pau VI. L’entrada s’ha acabat fent per grups, ja que la gentada que volia arribar als primers llocs semblava interminable. El grup dels Sèniors s’ha quedat enrere al principi, però la picardia i la providència divina han fet que, en un primer moment, poguessin passar els controls de seguretat a una velocitat rècord, saltant-se l’últim tram de la cua. Tot i així, en un principi s’havien quedat a les portes de l’auditori, que, segons l’organització, era ple.

En paral·lel, a dins ens movíem de pressa. En un primer moment, hem aconseguit que les famílies de nens i joves amb discapacitat es poguessin asseure a primera fila. Més tard, amb una mica de pressió i de pregàries, hem anat ocupant les primeres files amb matrimonis amb nens petits i hem anat agafant lloc davant la mirada incrèdula de l’organització, que feia els ulls grossos però que començava a tenir la mosca darrere l’orella. Diversos pelegrins joves intentaven que hi cabés més gent del grup als seients del davant, a base de posar nens a la falda dels seus pares i de desallotjar a corre-cuita les files més allunyades per instal·lar-nos tots junts a les primeres. Això, a banda de provocar una mica de desconcert, ens ha permès demanar als vigilants del lloc que deixessin entrar també la part del grup que es quedava fora, amb el pretext que, si no els havien deixat entrar per falta d’espai, aquest problema ja no existia. Hi han accedit i, just abans de començar l’audiència, el grup dels Sèniors ha desfilat pel passadís central i s’ha pogut col·locar també molt a prop, de manera que el grup s’ha retrobat.

Quan el Sant Pare ha aparegut a l’escenari, entre els assistents ha esclatat un gran crit de joia. No podíem contenir l’emoció de conèixer per primera vegada qui havia estat elegit vicari de Crist a la terra feia tot just uns mesos. Allà, davant nostre, més a prop que ningú, teníem el successor de Pere. Aleshores el Sant Pare ha saludat l’auditori i ens ha parlat de la detenció de Jesús a l’hort de les Oliveres, i ha mostrat com Ell afronta amb llibertat i valentia l’hora de la seva passió, no com una víctima, sinó com qui lliura la seva vida per amor. Jesús es deixa capturar per alliberar els seus deixebles, i revela així que la veritable esperança no consisteix a evitar el dolor, sinó a perseverar en l’amor fins i tot en la foscor. La seva actitud ensenya que només floreix allò que es lliura i que, fins i tot en la feblesa i en el fracàs humà, Déu obre un camí de vida nova. Finalment, ha fet una crida urgent a posar fi a la guerra a Terra Santa, demanant l’alliberament dels ostatges, un alto el foc permanent, el respecte al dret humanitari i la recerca sincera de la pau, implorant la intercessió de Maria, Reina de la Pau.

També hem tingut representació de la comunitat parroquial a l’altra banda de les tanques. La família Morer Barroso, l’Alejandro Recolons, en Pau Sarsanedas, el matrimoni Bedoya i els germans León han tingut el privilegi de saludar en persona Sa Santedat. En Marc i la Marina han lliurat al Papa un llibre del pelegrí, que ha rebut amb afecte, i li han explicat el pelegrinatge que hem fet de Pàdua a Roma i com hem vingut tots en família a veure’l des de les nostres parròquies de Barcelona. Sa Santedat els ha dit que resa per tots nosaltres.

Després de l’audiència, les famílies s’han dispersat i el grup dels Sèniors i dels PSP hem anat a dinar, per després trobar-nos tots junts a l’església de Sant Joan del Laterà, on hem celebrat la santa missa. Alguns pelegrins també han pogut pujar per l’Escala Santa, que, segons la tradició cristiana, l’emperador Constantí va fer portar del pretori de Ponç Pilat a petició de santa Helena. És l’escala per la qual Jesús va pujar el Divendres Sant per ser jutjat.

Després del sopar a l’hotel, ens hem retirat a descansar, després de resar tots junts les completes i d’un dia ple d’emocions fortes que acabem molt cansats però profundament contents i a prop del Senyor.