Crònica del dimarts, 26 d’agost

Estimats pares, mares, avis, amics i la resta de pelegrins,

Després de molts dies, avui ens hem pogut llevar una mica més tard. Aquestes hores de son de més s’agraeixen moltíssim. Hem baixat a esmorzar i ens hem trobat les sobres de les pizzes d’ahir, que els més petits no han dubtat a reclamar, sabent que potser no tornaran a tenir un esmorzar que els satisfaci tant la gana com aquest. A més, teníem preparades unes bossetes individuals amb alguna coseta que ens ha anat molt bé per anar menjant durant el dia a Roma. Més tard, cap als autobusos i camí de les catacumbes de Sant Calixt.

Allà, amb molta emoció i un aplaudiment eixordador, hem rebut el millor equip del nostre pelegrinatge, els Sèniors, que eren els que faltaven per afegir-se. Ara ja hi som tots: la gran família que formem les tres parròquies al complet. Quina il·lusió més gran!

En Luís, el guia del lloc, ha començat la jornada amb una explicació general sobre com vivien els primers cristians en temps de l’Imperi romà i com les catacumbes els servien de cementiris durant les persecucions. Les galeries formen una xarxa de túnels de 20 km. S’hi van enterrar desenes de màrtirs, 16 papes i moltíssims altres cristians. Que valents que eren aquests primers germans nostres, que no van vacil·lar en la seva fe a l’hora de defensar Crist davant l’opressor i que la van defensar fins a la mort. La seva audàcia neix d’una confiança radical en la victòria de la veritat, d’una esperança que no es trenca davant la persecució i d’un amor que no cedeix davant la por. No van buscar la glòria personal, sinó la fidelitat a l’Evangeli; van transformar la feblesa en fortalesa per mitjà de l’oració, la comunió i el testimoni constant. El seu testimoni és ara una flama que il·lumina també el nostre caminar: ens convida a sostenir la fe amb serenitat i valentia, a defensar la dignitat de cada persona i a viure la veritat amb misericòrdia. Que el seu exemple ens animi a abraçar la creu amb fermesa, sabent que la victòria de Crist ja està assegurada i que, units com a Església universal, continuem avançant, fins i tot quan el camí es faci difícil.

Després d’aquesta explicació general, hem pogut veure de primera mà com era aquesta necròpolis subterrània, endinsant-nos pels seus passadissos i caminant entre els nínxols on un dia van reposar els nostres germans en la fe. Allà també va estar enterrada santa Cecília, patrona de la música, a qui hem dedicat un cant allà mateix, on va tenir la seva tomba.

Un cop acabada la visita, el grup s’ha dispersat per passar el dia a Roma, amb la consigna de tornar-nos a trobar tots a les 18:00 on ahir ens va recollir l’autocar. El grup de pelegrins sense pares (PSP a partir d’ara) i el sector Sènior han agafat les furgonetes i han anat a assaborir un dinar deliciós. Alguns han dit que els macarrons que han menjat avui han estat el millor plat de pasta que recorden haver tastat mai.

Després, les furgonetes els han acostat a la Piazza Venezia, on s’han dividit en diferents grups. A partir d’aquell moment, han pogut visitar alguns dels monuments històrics més emblemàtics de la ciutat, com la columna de Trajà, el Colosseu o la Fontana di Trevi. Durant el recorregut, s’han aturat a l’església del Gesù. Alguns s’han sorprès del realisme d’un dels crucifixos d’aquesta imponent església del segle XVI, amb un interior decorat amb un daurat preciós que convidava de debò a apreciar la bellesa de les seves parets i sostres. En aquesta església hi ha enterrat sant Ignasi de Loiola, i també s’hi conserva una relíquia de sant Francesc Xavier: concretament, una mà.

A les 18:00 ens hem tornat a reunir tots per anar a sopar al bufet de l’hotel on descansen els Sèniors. Ens han donat els avisos pertinents per a demà: assistirem a l’audiència general presidida pel papa Lleó XIV. És un privilegi poder ser tan a prop del vicari de Crist a la terra. Esperem amb molta il·lusió aquest moment que ens depara el dia de demà, i ens n’anem al llit amb el goig d’haver pogut gaudir d’un dia tan esplèndid amb tota la gran família de la nostra comunitat parroquial.