Crònica del dilluns, 25 d’agost

Estimats pares, mares, avis, amics i la resta de pelegrins,

Última etapa. Només 26 quilòmetres ens separaven de Roma. 26 d’un total de 576. Gairebé res. Tan sols unes hores més i hauríem arribat al destí i podríem veure les nostres famílies. Aquesta mena de pensaments rondaven pel cap dels pelegrins aquesta matinada, abans de l’esmorzar i de sortir. Avui, els nois de l’equip d’intendència caminaven amb nosaltres per arribar finalment tots junts a Roma, com una gran família de la qual tots formem part.

Ahir ens va seguir fins al poble un gos pastor petit. Doncs bé, avui l’animal continuava allà, acompanyant-nos pel camí sense separar-se de nosaltres. La primera part de l’etapa no ha estat especialment dura. Les primeres hores de nit les fèiem per un sender de pedres i graveta que pujava i baixava sense gaire desnivell. Després, un tros de carretera de pujada no gaire llarg que ens ha fet anar a tots en fila índia i que ha desgastat més d’un per la calor que pujava de l’asfalt. Finalment, cap a les 9 del matí, hem fet la parada en un parc, ja només a 10 quilòmetres de la plaça de Sant Pere.

Les ganes d’arribar es notaven molt en l’ambient i s’han imposat al cansament de les cames, de manera que el ritme, que no era el més alt fins aleshores, s’ha mantingut en una mitjana raonable. Després de recórrer els carrers dels afores de Roma i d’entrar a la ciutat pujant costes pels barris més allunyats del centre, el gos d’ahir continuava allà, aturant el trànsit i seguint-nos a tot arreu pel mig de la carretera. Al final, per alleujament d’uns i tristesa d’altres, uns vianants han decidit endur-se’l per evitar que continués causant estralls entre els conductors.

Tornant al camí dels pelegrins, han decidit parar de caminar a 500 metres de la Piazza del Popolo, el lloc de trobada amb les famílies. Des d’allà, han caminat entonant diverses cançons mentre la gent del carrer ens mirava amb una barreja de curiositat, recel i admiració. Finalment, entrant al so de «Dona toda tu vida», ha arribat el moment més esperat per tothom. Amb grans crits de joia, els pelegrins s’han fos en abraçades amb els seus familiars en el retrobament després d’uns quants dies sense veure’s. Hi ha hagut plors, rialles, anècdotes i nens corrent per tot arreu. Després de la foto de grup, ja amb els pelegrins de les furgonetes, els de l’avió i els que anaven a peu formant un únic grup de pelegrins, hem anat tots junts cap a la Ciutat del Vaticà, amb la intenció d’entrar per la Porta Santa del jubileu. Durant aquest trajecte hem resat tots junts en comunitat el sant rosari a la Mare de Déu.

Just abans d’arribar a la plaça de Sant Pere ens han repartit uns fulletons que explicaven els passos que calia seguir per guanyar el jubileu. Hem començat resant el credo i, mentre caminàvem cap a la plaça de Sant Pere, calia recitar uns salms i les lletanies dels sants per després entrar per la Porta Santa a la basílica de Sant Pere. Ja tots a dins, hem acabat l’oració davant la tomba de Pere, i així hem conclòs la nostra visita a la basílica papal i hem guanyat el jubileu.

Més tard, hem dinat a prop i hem celebrat tots junts la santa missa a l’església de Santa Maria in Traspontina, una església preciosa envoltada d’ambaixades de diversos països, molt a prop de la Ciutat del Vaticà. Que bonic que és poder tornar a viure la missa celebrada tots junts en família.

Cap a les 19:00, els autobusos que ens han recollit al centre de Roma ens han deixat a Casa Zeffirino, la residència on tenim el campament base, perquè els pelegrins poguessin gaudir d’una dutxa, que avui ens han dit que podia durar tant com volguéssim, i d’un descans merescut després d’un dia d’emocions intenses i de nervis a flor de pell. Amb les famílies hem sopat unes pizzes boníssimes al jardí de la residència abans de fer completes i d’anar-nos-en cap a un son llarg i profund, sabent que demà, per fi, no caldrà llevar-se a les 3:00.