Crònica del diumenge, 24 d’agost

Estimats pares, mares, avis, amics i la resta de pelegrins,

La penúltima etapa del nostre camí començava a les 3:30, com de costum. A l’esmorzar d’avui han sortit uns croissants farcits de xocolata que han volat i, amb les piles carregades de sucre, hem començat a caminar amb una hora de silenci, com és habitual. En aquell moment, cap dels pelegrins no s’imaginava la duresa de l’etapa d’avui.

El desnivell del camí ha deixat baldats els pelegrins, que han pogut gaudir d’un descans merescut a la parada, on els esperaven l’aigua amb gel i els dolços propis del pelegrinatge. Després de la parada, encara quedaven 20 quilòmetres per arribar. La situació convidava al desànim, però aquests pelegrins són fets de ferro i d’amor de Déu. Ni una queixa: tot somriures per continuar caminant i ànims els uns als altres. La lectura espiritual i el res del rosari són armes poderoses, i aquesta proximitat amb el Senyor i la Mare de Déu sempre és un impuls per continuar caminant.

Avui ha calgut fer una segona parada. Cap a les 13:00, l’equip d’intendència s’ha acostat a aquesta segona aturada improvisada en una església de poble, on un sacerdot molt simpàtic ens ha obert les portes per anar al lavabo i per descansar ben a prop de Jesús. Allà hem pogut recarregar les piles amb uns gelats de gel refrescants, una mica de Nestea i uns gots d’aigua ben fresqueta. Encara ens quedaven dues hores i mitja de caminar, però els ànims no han decaigut, sinó que, contra tot pronòstic, les ganes d’arribar a Formello passaven per sobre de l’esgotament general i el ritme no ha baixat. Tal com estava previst, cap a les 16:30 i després de més de 12 hores d’etapa, hem arribat al poliesportiu on dormim avui.

Per dinar, hem pogut gaudir d’un arròs caldós boníssim que ens han preparat la Isa i la Laura, i després, d’un descans merescut. Avui hem pogut dormir una mica més a causa del cansament acumulat després de l’etapa més dura de totes. A les 19:30 hem tingut una estona de meditació tots junts. L’hem feta al mateix poliesportiu. Entre tots, hem tret les grades mòbils a l’exterior per muntar un altar improvisat aprofitant la creació de Déu com a retaule: un espai senzill, fet entre tots, on allò quotidià es transforma en sagrat. També allà hem celebrat la santa missa. El pelegrinatge és un camí de fe que ens uneix. Entre el cansament i el descans, trobem en la pregària i en la celebració de l’eucaristia una font de fortalesa.

Avui ens n’anem a dormir més tard i hem decidit deixar per a demà les tasques que acostumem a fer abans d’anar al llit, amb la idea de fer-les tots junts quan ens despertem. Demà acabem aquest camí entre Pàdua i Roma, i el cor se’ns omple de gratitud en pensar que, després de tants dies de caminar junts, ens retrobarem a Roma amb les nostres famílies i amb la resta dels feligresos de la nostra comunitat parroquial. En aquest tram final s’encén una síntesi del que hem viscut: la unitat que ens ha sostingut a cada pas, la universalitat de l’Església, que transcendeix cultures i destins, i la confluència de Crist i la Mare de Déu com a pilars que guien la nostra marxa cap a la santedat, que és la veritable meta.