Crònica del dissabte, 23 d’agost

Estimats pares, mares, avis, amics i la resta de pelegrins,

Ja a pocs dies d’arribar a Roma, els pelegrins es lleven amb més il·lusió a cada jornada que passa. Avui hem recollit de pressa el campament base i, poc després de les 3:30, ja amb l’esmorzar a la panxa, els pelegrins hem començat el nostre camí cap a la ciutat eterna. El destí d’avui: Civita Castellana. Durant la primera hora, ens han informat que les famílies començaven la seva ruta en furgoneta, i hem aprofitat per resar tots junts perquè el viatge cap a Roma d’aquests altres pelegrins vagi molt bé i sense cap incidència.

Pel camí, hem passat per unes coves que semblaven sortides d’una pel·lícula d’Indiana Jones. Ha estat divertit, i els més joves jugaven a imaginar que eren exploradors intrèpids a l’Amazones. El ritme d’avui ha estat notable, tot i que es nota que els quilòmetres comencen a fer mella a les cames dels nostres pelegrins, encara que els seus cors i els seus somriures es mantenen intactes. La parada d’avui ha estat especialment bonica. L’hem feta al pati d’una petita església que quedava de camí. En aquest ambient, la lectura espiritual d’avui i l’inici del res del sant rosari es vivien amb una intensitat especial. Es nota que, quan un és a prop de Déu, tot resulta molt més senzill.

En arribar a la parròquia de Sant Josep Obrer, hem pres un bon got d’aigua fresca i un mos a base de focaccia de diversos gustos abans d’anar a descansar. Alguns n’han aprofitat per passar per un improvisat hospital de campanya que l’Ana Gomar s’encarrega de muntar cada dia, agulla en mà, per passar un fil que dreni les butllofes de més d’un i més de dos pelegrins, mentre d’altres esgoten les últimes restes del tub de Voltaren.

A l’hora de dinar, hem celebrat l’aniversari de l’Emma. Garlandes i globus de tots els colors i formes, fins i tot un que s’assemblava a un dinosaure, decoraven l’espai mentre uns espantasogres divertits, que han anat sonant durant tot el dinar, reposaven als seients perquè els pelegrins els fessin sonar alhora. L’equip de cuina ha preparat uns entrepans especials retallats amb la forma del nom de l’Emma, que li han encantat. És bonic veure la il·lusió que posen els uns en els detalls per fer contents els altres. Som una família.

Aquesta tarda hem tingut exposició del Santíssim i ens hem afegit al res del rosari i a la santa missa de la comunitat. Don Luca, el sacerdot que ens acollia avui, ens ha dedicat en començar l’eucaristia unes paraules en castellà en què ens animava a passar per la veritable porta de salvació, que és Jesús, fent al·lusió a l’evangeli d’avui. Al final, ens hem fet tots junts una foto amb ell i alguns pelegrins han compartit unes paraules d’afecte amb els feligresos de la parròquia, que ens han dit que resaran molt per nosaltres.

Després, hem sortit a sopar unes pizzes per acabar de celebrar bé l’aniversari de l’Emma. Les d’avui estaven tallades a trossos rectangulars i n’hem pogut tastar de diferents gustos, tot i que la que ha triomfat entre totes ha estat la de xampinyons amb formatge.

La recollida d’avui ha estat tan ràpida com la sortida d’aquest matí. Completes, furgo, lavabos i al llit, sabent que cal descansar, que només queden dos dies. Continuem resant per totes les famílies que ja venen cap aquí i també comptem amb les seves pregàries. Esperem amb molta il·lusió retrobar-nos tots a Roma dilluns. De moment, units en la pregària dins d’aquesta gran família que és l’Església.