Crònica del divendres, 22 d’agost

Estimats pares, mares, avis, amics i la resta de pelegrins,

És de matinada. El so d’una alarma desperta la Núria Morer, que veu com la resta de les seves companyes dormen plàcidament. D’un bot, s’aixeca del llit i desperta la Bea. Ens hem adormit, es diuen l’una a l’altra. La següent víctima és la Marina, que no dubta a aixecar-se del matalàs inflable a la primera. Juntes van corrents al lavabo a rentar-se les dents abans de sortir a caminar. Aleshores, una riallada de la Núria desconcerta les altres dues noies. Ha vist el rellotge: són les 00:49, falsa alarma. Encara poden descansar un parell d’horetes més.

La ruta d’avui ha estat tranquil·la. Hem començat meditant en silenci sobre la creació i el deure de protegir-la i de tenir-ne cura. Això de pelegrinar recollint papers de terra comença a ser una idea recurrent que corre pel cap dels nostres caminants a mesura que passen els dies. El ritme, més que decent: 5 km/h. El rauc de les granotes ens ha acompanyat en la foscor durant les primeres quatre hores. Mirant a terra, algun pelegrí ha vist unes quantes granotetes vives, i alguna altra que ja no ho estava.

Després de la parada i de la lectura espiritual, tres horetes més fins a arribar a Orte. Un poliesportiu immens ens esperava per acollir-nos. Dutxes i cap al llit. La veritat és que avui tot ha anat molt de pressa, fins que els nois han descobert una cosa que els ha fascinat: el recinte tenia una «chorrimanguera». Per a qui no estigui familiaritzat amb el terme, una «chorrimanguera» és una mànega de jardí extensible amb un capçal múltiple que s’encongeix o s’eixampla segons l’aigua que entra pel tub. Una mena de navalla suïssa de les mànegues. Com que tenien un camp de futbol enorme al davant, han decidit passar-se una bona estona jugant amb l’andròmina. Coses de pelegrins.

A la tarda, com de costum, hem fet la nostra estona d’oració davant del Santíssim i la meditació, en què hem continuat aprofundint en la idea de la bellesa de la creació i en el fet que podem trobar Jesús admirant, per exemple, el paisatge que contemplem mentre caminem. Després hem celebrat la santa missa. Hem passat aquesta estoneta tan agradable en companyia de Jesús i de la Mare de Déu a l’església de Nostra Senyora de Loreto, al costat de l’hospital de la ciutat d’Orte. Com la resta d’esglésies d’Itàlia, també era molt bonica i convidava de debò a la pregària.

Per acabar de celebrar Santa Maria Reina, hem sopat unes bones hamburgueses amb formatge, amb pa i tot, i un iogurt de diferents gustos. Avui no hem fet tertúlia, perquè ens n’hem anat a dormir tard i estem una mica cansats. Tenim moltes ganes de retrobar-nos amb vosaltres a Roma i esperem que sapigueu que, en el nostre caminar diari, aquests dies encomanem especialment el viatge de les furgonetes. Fins dilluns, que ja no queda res!