Crònica del divendres, 8 d’agost

Estimats pares, mares, avis, amics i la resta de pelegrins,

Un dia més del nostre pelegrinatge ens llevem encara amb lleganyes als ulls per sortir a caminar a les 3:00. Ja hem agafat bé el ritme del pelegrí, i és bonic començar sempre el dia amb una bona estona d’oració mentre caminem. Avui Mn. Ferran ens parlava del valor de la comunitat a l’Església, i ens deia que és molt important no buscar-se un mateix en la comunitat, saltant d’un lloc a l’altre fins a trobar-s’hi còmode, sinó que és bo acceptar el lloc on Déu ens ha posat a cadascú i créixer-hi en santedat.

A la parada, després d’un bon esmorzar, d’estirar les cames i de refrescar-nos amb una mica d’aigua, hem continuat llegint la conversa entre el cardenal Ratzinger i Peter Seewald. Avui el futur papa Benet XVI ens narrava els diferents encàrrecs als quals es va dedicar en els seus primers anys de sacerdot: que era professor universitari, que també va treballar amb nens i joves i que va participar com a assessor en el Concili Vaticà II. És bonic veure com això lliga perfectament amb el que hem anat pregant i meditant aquests dies sobre complir la voluntat de Déu, i veure com el futur Papa ens guia en el camí.

Un cop arribats, els feligresos ens han preparat amb molt d’amor un dinar exquisit a base de pasta amb formatge, amanida de tomàquet fresc i tota mena de pastissos de postres. La veritat és que donem moltes gràcies a Déu per com n’és, de bona, la gent que ens acull. No deixeu de resar per ells vosaltres també, que de ben nascut és ser agraït.

Aleshores arribava el moment més esperat per tots els pelegrins. El mossèn ens ha convidat a tots a un parc aquàtic, on hem passat una bona estona entre piscines, tobogans i flotadors. Una de les coses més divertides era fer curses de flotadors entre nosaltres per uns tobogans rectes que hi havia; sempre guanyava en Martí, i encara ningú no s’explica per què. També caldrà preguntar a en Beto a què fa gust el plàstic de l’interior d’un tobogan: quan s’hi ha tirat amb l’Albert en un dels donuts dobles, tots dos han sortit disparats fora del tub mentre el flotador es quedava encallat dins l’atracció. Ha estat un moment molt divertit i entranyable, perquè hem pogut passar una bona estona junts en família, rient i jugant els uns amb els altres. El cel s’hi deu assemblar. Ens encanten els pelegrinatges de Mn. Ferran.

En tornar, hem tingut la santa missa compartida amb la resta del poble, en què el rector, don Massimo, ens ha dedicat unes paraules d’afecte i d’estima i ens ha animat a continuar pelegrinant en la vida i a fer comunitat parroquial des de la mirada de la fe, amb els ulls de Jesús.

Com de costum, per acabar el dia, hem fet una tertúlia amb cants per a don Massimo, la Ciara i el pare Gary, que tan bé ens han acollit avui. Demà ens toca caminar un bon tros, 34 km, l’etapa més llarga fins ara, però segur que, al costat de Jesús i de la mà de la Mare de Déu, l’acabarem tots amb un somriure d’orella a orella i el cor ple d’alegria.