Crònica del diumenge, 3 d’agost

Estimats pares, mares, avis, amics i la resta de pelegrins,

Avui ens hem despertat amb forces renovades. La veritat és que això del llit per dormir és un gran invent.

Després d’un esmorzar curt però intens a base de sobaos, brioixets de xocolata, Nesquik i cafè, hem anat a peu fins a l’estació de tren, on ens esperava un preciós Frecciarossa que ens havia de deixar a Pàdua cap a l’hora de dinar. De camí a l’estació, ens hem aturat en una capelleta petita però preciosa per fer la visita al Santíssim. Anàvem repartits pel tren en diferents vagons, i la idea d’un pelegrí adormit que no baixava quan tocava viatjava pel cap de més d’un.

Hem baixat del tren a l’hora prevista i hem sortit de l’edifici navegant per una xarxa infernal de túnels i encreuaments senyalitzats en una llengua que no era la nostra. Al final, després d’una bona estona, hem sortit a la superfície només per adonar-nos que a dins, si més no, hi havia aire condicionat.

Un quart d’hora després ha arribat el mossèn amb un petit reducte de pelegrins que havien volat aquell mateix dia a Venècia i, una estoneta més tard, han arribat les furgos amb tot l’equip per preparar un dinar boníssim a base de pa Bimbo, formatge i un embotit que aquí en diuen «prosciutto», però que és pernil de tota la vida. Ens han explicat que és el menú habitual del pelegrí, així que ens hi haurem d’anar acostumant.

A la tarda hem visitat un parell d’esglésies. La primera, dedicada a sant Leopold, on un pare caputxí ens ha explicat la vida d’aquest sant tan interessant: un monjo molt petit però de gran cor. La segona església, on hem pogut rebre l’eucaristia de mans de Mn. Ferran, era la basílica de Sant Antoni de Pàdua, una església romànica descomunal amb uns frescos impressionants i un mosaic a la capella del Santíssim que convidava fervorosament a la pregària.

Per acabar el dia, hem sopat un bon plat d’amanida de llenties amb tonyina i olives. Les nostres mares n’estarien orgulloses. Després de completes, hem anat a dormir amb el cor ple a vessar d’alegria per la convivència i amb el cap i les cames ja en guàrdia per a la primera etapa de demà.