Crònica del dilluns, 4 d’agost

Estimats pares, mares, avis, amics i la resta de pelegrins,

Buona notte!

Hem superat la primera etapa i estem rebentats, però sabem que tot anirà a millor... o això esperem.

Aquesta nit passada vam assistir a un excel·lent concert per a roncs en do major. Sonava tan bé que alguns pelegrins s’han plantejat dormir a la intempèrie, en el que han batejat com a «badia dels Mosquits», abans que haver d’assistir a aquesta novena simfonia.

La jornada ha començat a les 3:00. Entre badalls i capcinades, durant l’hora de silenci, hem fet les primeres passetes cap a Roma. En la meditació del matí hem meditat que la vida, com la de sant Antoni, pot fer moltes voltes.

En arribar a la parada ja havíem fet gairebé 20 km, gens malament per ser el primer dia, i ens esperava un superesmorzar preparat per intendència a base de galetes Maria amb Nutella i una bona dosi de sucre en totes les formes possibles.

Durant la lectura espiritual, el cardenal Ratzinger ens ha parlat de la importància de la relació amb Déu, ja que, si aquesta no funciona, les meves relacions amb els altres no poden ser veritables. Mn. Ferran també ha remarcat que, en la vida de pregària, l’important no és com ens sentim, sinó com mirem Déu i com Ell ens mira a nosaltres. Quan ens hem tornat a posar en marxa, pel camí ens hem anat trobant gent que s’interessava per nosaltres i ens animava a continuar.

En arribar al nostre destí ens esperaven don Pier Paolo, que més tard es quedaria a sopar amb nosaltres, i l’alcalde del poble, al costat d’una taula plena de dolços que els feligresos de la parròquia havien fet amb molt d’amor. Els nostres concursos de pastissos queden en ridícul davant de tantes delícies com les que avui hem pogut tastar.

Després d’un descans merescut i del dinar, en què l’Emma s’ha queixat de la poca magnanimitat dels nostres entrepans de pa Bimbo, «amb un trist tall d’aquest pernil italià», hem pogut tenir el Santíssim exposat un parell d’hores, abans d’unir-nos als feligresos del poble en el res del rosari i en la celebració de l’eucaristia, en què hem participat tots en italià, català i castellà.

Per acabar el dia, hem gaudit d’una tertúlia amb don Pier Paolo plena de cants i de rialles.

Aquests pelegrins s’acomiaden, que han d’anar al sac.

P. S.: L’Emma insisteix a felicitar la seva mare per l’aniversari, que no se n’oblida.