Crònica del dimarts, 5 d’agost

Estimats pares, mares, avis, amics i la resta de pelegrins,

Avui hem arribat a Fratta Polesine, un poblet de la regió del Vèneto. La ruta d’avui ha començat, com és bon costum, amb la meditació del matí, en què el mossèn ens ha parlat de la importància de no ancorar-nos en els nostres desitjos i il·lusions, ja que els camins del Senyor són inescrutables. Ens ha parlat de sant Antoni de Pàdua, que no va poder anar al Marroc perquè el Senyor tenia altres plans per a ell.

Quan ja arribàvem a la parada de l’esmorzar, les bambes de l’Edurne han decidit que no podien caminar ni un pas més i han abdicat de les seves funcions. Unes bambes noves per caminar són un bon regal per celebrar el seu sant, no us sembla?

Quan finalment hem arribat a la parròquia de Sant Pere i Sant Pau, on el bondadós don Mario ens acollia aquesta nit, ens esperava una llimonada fresca i revitalitzant per celebrar la Mare de Déu Blanca. Per cert, per molts anys a totes les Blanques, Neus i Edurnes que sabem que ens llegiu.

Un cop muntat el campament, ha arribat l’hora de passar per la dutxa. Mentre que les noies del grup han preferit caminar 1 km més fins al camp de futbol municipal, on ens han ofert les dutxes dels vestidors, els nois han cregut que un bon raig de mànega al pati del darrere de la parròquia valia més la pena que no pas haver de caminar una mica més per una cosa tan bàsica com tenir un plat de dutxa sota els peus. Per cert, els lavabos a Itàlia són com l’ONU: es veu que no són italians, sinó turcs.

Durant el dinar hi ha hagut més d’una sorpresa. Per començar, com que en Gerard Gel no tenia gorra, li n’han regalat una de nova serigrafiada amb unes quantes princeses Disney sobre un fons de color cotó de sucre. A més, també s’ha comprat un petit aparell de megafonia que pot modular la veu. Ara sí que fa por, el mossèn: quan parla sembla Darth Vader!

A la tarda hem tingut la meditació, en què se’ns ha parlat de la necessitat de confiar cegament en Déu, i la santa missa a la parròquia del poble, que, com les últimes que hem anat veient a Itàlia, era preciosa.

Avui el sopar era boníssim. Hi havia amanida amb tomàquet i tot i unes fajitas de pollastre amb condiments que, la veritat, alegraven l’estómac de debò. A la tertúlia, l’Anna Gel ens ha explicat les seves aventures a Kenya amb altres noies de la seva classe aquest juny passat. Que bonic que és compartir experiències entre nosaltres i veure que n’és, de bona, la gent que ens envolta. El testimoni de l’Anna ens ha deixat bocabadats.

Bé, és hora d’anar a dormir. Fins demà, famílies: segur que tindrem moltes anècdotes i coses per explicar-vos. Resem molt per vosaltres. No deixeu de fer-ho vosaltres pels fruits del nostre pelegrinatge.