Crònica del dimecres, 6 d’agost

Estimats pares, mares, avis, amics i la resta de pelegrins,

Avui, com de costum, l’etapa ha començat a les 3:30 de la matinada. En Marc substituïa el xerpa habitual i, la veritat, és un guia excel·lent. A primera hora del matí, el mossèn ens ha convidat a reflexionar sobre la confiança en Déu i la duresa amb què de vegades ens pot colpejar la vida. Aquestes primeres passes de meditació de cada matí són essencials i, encara que els pelegrins puguin semblar cansats i fatigats, es respira en l’ambient com Jesús camina amb nosaltres a cada pas que fem.

En la primera part de l’etapa s’ha notat que els nostres pelegrins avui duien un ritme excepcional. Tant, que l’equip d’intendència ha hagut de fer la primera parada una mica més endavant del previst, perquè, quan hi han arribat, els pelegrins ja havien passat el límit habitual. En aquesta parada hem continuat la lectura espiritual amb l’entrevista al cardenal Ratzinger, futur Benet XVI, en què hem pogut llegir sobre la seva infància i com vivien la fe en família. És bonic veure com un Sant Pare ens parla de cor de la importància de la vida de pietat en família. Aquests dies, Mn. Ferran no para d’insistir-nos en la importància de tenir una vida de pregària viva i ordenada, una trobada diària de diàleg personal amb Crist, que al capdavall és el més important. Durant la lectura hem pogut gaudir de la companyia de la Tessa, un gos salsitxa que, més que salsitxa, era un gos botifarra.

Avui ens han acollit en un oratori salesià. Una imatge de sant Joan Bosco presideix l’edifici on dormim, un sant a qui els pelegrins mestres tenim una devoció i un afecte especials i de qui podem aprendre moltes coses. En arribar, els pelegrins han pogut descansar molt i, després d’un bon got de llimonada fresca i unes peces de fruita, s’han pogut retirar a fer un descans merescut, precedit d’una dutxa revitalitzant d’aigua freda. Abans de descansar, però, a alguns dels nostres pelegrins se’ls ha acudit fer un partidet de bàsquet al poliesportiu on algun pelegrí ja reposava. En Joan Xipell va descomptant temps de purgatori cada dia que passa, a costa d’aquests nois, que no fan res més que acostar-lo al cel a força de sacrificis.

Un dels moments més especials del dia d’avui ha estat l’oració de la tarda, que ha canviat una mica respecte al que havíem viscut els dies anteriors. Tots junts hem llegit un text del llibre Parlar amb Déu sobre la Transfiguració del Senyor al mont Tabor. Després, a l’homilia, el mossèn ens ha recordat que alguns dels pelegrins vam pujar aquella mateixa muntanya en el pelegrinatge a Terra Santa, i ens ha ajudat a endinsar-nos més en el relat i a viure’l d’una altra manera. En aquesta estoneta de lectura en oració comunitària, es deixaven uns moments de silenci perquè cadascú pogués reflexionar sobre el que havia llegit. Ha estat un moment bonic i entranyable en què se’ns ha recordat que aquestes trobades amb el Senyor, aquesta oració personal de cadascú, arriben al cel i milloren tota l’Església en la comunió dels sants.

Per acabar bé el dia, Mn. Ferran ens ha convidat a sopar una pizza boníssima en una trattoria del centre de Ferrara. En acabar, la mestressa del local ens ha demanat una fotografia del grup i ens ha assegurat que tindrà un lloc privilegiat al seu «Hall of Fame», un tros de paret amb fotografies de grups de gent que hi han passat. Després de sopar, també ens ha convidat a un gelat boníssim mentre passejàvem pel centre abans de tornar al campament base, on, després de completes, ens hem retirat a descansar pensant ja en què ens depararà el dia de demà.

És entranyable veure com ens uneix l’oració feta tots junts, que és la cola d’un grup de pelegrins que camina amb la intenció d’acostar-se cada dia una mica més a Jesús i de créixer en santedat. Resem molt per vosaltres; no deixeu de resar també vosaltres per cadascun d’aquests pelegrins, que són un autèntic regal de Déu.