Crònica del dissabte, 16 d’agost

Estimats pares, mares, avis, amics i la resta de pelegrins,

L’etapa d’avui no era gaire llarga. 25 quilòmetres a peu són els que separen Trestina de Pierantonio, el nostre destí d’avui. La meditació d’avui ha girat al voltant de la unitat. La unitat és fonamental en els aspectes essencials de la nostra vida compartida amb els altres, perquè sense ella tot s’ensorra.

Avui travessàvem a peu una zona on fa un parell d’anys hi va haver un terratrèmol de dimensions considerables. Això va fer que molts edificis quedessin en ruïnes, entre ells moltes esglésies, i per aquest motiu l’horari del dia ha canviat una mica. Just després de la parada hem celebrat la santa missa en una antiga abadia del segle X que quedava de camí. Ha estat una missa molt bonica, que hem celebrat precisament per demanar al Senyor que estiguem sempre molt units.

Hi ha un costum que s’ha instaurat en el nostre pelegrinatge. El pelegrí sap prou bé que, després de la parada, la gorra és d’ús obligatori. Doncs bé, qui se la deixi o la perdi ha de dur, la resta de l’etapa, la gorra de princeses Disney que custodia la furgoneta. L’afortunat d’avui ha estat en Miguel del Pozo. A veure qui serà el següent.

En arribar, ens esperaven els gots d’aigua fresca de sempre per descansar una mica, que avui ens han cedit en Mauro i l’Alessio, els nois que gestionen el poliesportiu on farem nit. I després hem pogut descansar una estona mentre l’equip de cuina preparava uns suculents espaguetis a la carbonara que hem pogut tastar més tard.

Com que ja havíem oït missa, l’horari de la tarda ha canviat una mica. Els nois han aprofitat per anar a fer una mica d’esport a un camp de futbol a prop del poliesportiu, que era un híbrid entre una carretera per on passaria el ral·li Dakar i l’herba alta on trobaries un Pokémon. En realitat, ningú no sap ben bé quin equip ha guanyat el partit, però ens quedem amb el golàs de xilena que ha marcat en Miquel. La veritat és que s’ho han passat d’allò més bé. Mentre els nois gaudien d’una estona de pilota, les noies feien al poliesportiu una sessió de mascaretes facials i de relax que els ha anat bé per descansar i alliberar les tensions pròpies de les llargues caminades.

A les 18:30 hem tingut meditació, en què hem aprofundit una mica més en la idea de la unitat de què parlàvem abans. Tots som diferents, però ens hem d’estimar sempre. La diversitat enriqueix i només s’entén aprenent del comportament de Jesús als evangelis i dels altres, amb paciència i escolta. Estimar els altres enforteix la comunitat i la confiança, perquè la unitat és solidaritat viscuda, no uniformitat. Mantenir-nos units exigeix humilitat, obertura i la fe que, junts, reflectim la presència de Déu en el dia a dia, tant a la parròquia com a la família.

A l’hora de sopar, hem menjat un remenat d’ou amb espàrrecs verds i uns llibrets de pollastre amb pernil i formatge. Aquests cuiners i cuineres cada dia se superen més. Durant el sopar, hem celebrat l’aniversari d’en Xipi: li hem cantat, li hem preparat uns globus, i l’Emma li ha fet de regal una caixa per posar-hi avui els coberts i els plats durant el sopar i uns pompons de festa daurats, a més de preparar-li com a pastís una ensaïmada coronada amb un cigarret que feia d’espelma. Com hem reflexionat avui, la unitat d’aquest grup, alimentada pel servei, la celebració i la cura mútua, reflecteix la nostra fe, que uneix cada persona com una família en Crist.

Ara ens n’anem a dormir, que demà ens queden 40 quilòmetres d’etapa per arribar al primer gran destí, Assís, punt de trobada amb la resta de pelegrins, que esperem amb els braços oberts.