Crònica del divendres, 15 d’agost

Estimats pares, mares, avis, amics i la resta de pelegrins,

Bona festa de l’Assumpció a tots! Avui ens hem llevat, com de costum, a les 3:00. Després d’un esmorzar lleuger, hem començat a caminar cap a Trestina, el poble per on avui passa la nostra ruta. La primera hora d’oració d’avui ha girat al voltant de la figura de la Mare de Déu, i així hem inaugurat el dia amb la seva festa en les nostres pregàries.

L’etapa d’avui ha estat la més bonica que hem fet fins ara. El sender per on passàvem ha estat tota l’estona a l’ombra, vorejant el riu Tíber, amb uns camps de blat de moro i de blat preciosos que ens han acompanyat durant tota la caminada. Fins i tot hem pogut agafar una fulla de tabac, que alguns pelegrins esperen que s’assequi aviat, com més aviat millor. Durant el camí s’han engegat uns aspersors que estaven mal orientats i que han fet patir més d’un pels seus peus, perquè, us ho recordem, peus molls, butllofa segura.

Avui hem aconseguit arribar al quilòmetre 20 a la nostra parada de les 4 hores. Nou rècord de l’equip. Allà ens esperaven uns suculents, i realment ben farcits, entrepans de pa Bimbo amb Nutella. A més, avui han aparegut els tan esperats cereals farcits de xocolata. Durant la lectura espiritual d’avui, el cardenal Ratzinger parlava dels reptes que pot afrontar l’Església en el nou mil·lenni.

La parròquia que ens acollia avui tenia unes instal·lacions esportives més que decents: un camp de futbol petit i un parell de pistes de pàdel que ens han deixat fer servir. Alguns pelegrins no hem dubtat a sacrificar la migdiada per poder gaudir d’una bona estona d’esport. La Blanca Mir s’ha revelat com un as de la pala i ha fet ballar els nostres pelegrins més experimentats a base d’enviar pilotes als racons del paral·lelogram que formava la pista de pàdel coberta.

Durant el dinar, hem pogut observar com els mosquits de la zona acribillaven les cames dels nostres pelegrins. Algú ha comentat que allò semblava una platja de Zanzíbar, amb tanta picada. Tot i això, hem pogut fer un dinar molt agradable a base de pa Bimbo amb diversos embotits de la zona.

La parròquia de San Donato de Trestina té una petita capella d’adoració perpètua on hem pogut pregar, qui volia, una bona estona davant del Santíssim Sagrament i, després, a les 17:30, hem tingut la meditació, en què se’ns ha predicat sobre la Mare de Déu i el seu «sí» tan gran al Senyor, aprofundint també en veritats com el celibat sacerdotal o la fidelitat. Després hem celebrat l’eucaristia.

Avui per sopar hi havia amanida de llenties amb formatge i frankfurts. La veritat és que tot era boníssim. Després de sopar, hem fet una tertúlia molt amena en què l’Anna Gel i la Laura Perreau ens han proposat un joc: un de nosaltres havia d’endevinar, per assaig i error, quin gest havia de fer després que la resta del grup l’hagués pensat. Una mena de «fred, fred», però amb les onomatopeies «ooooh» o «eeeeeh». Ha estat realment divertit veure en Joan aguantant pels peus l’Antonio mentre aquest feia el pi. Ens ho hem passat d’allò més bé jugant tots junts en família.

Bona nit a tots. Aquests dies resem molt per vosaltres i per les vostres intencions. No deixeu de fer el mateix per nosaltres i pels fruits del nostre pelegrinatge. Ben a prop de la Mare de Déu, que avui celebrava la seva festa, ens n’anem a dormir. Fins demà!