Crònica del dijous, 14 d’agost

Estimats pares, mares, avis, amics i la resta de pelegrins,

4:06:52. Ho heu llegit bé. 4 hores, 6 minuts i 52 segons. Això és el que hem trigat avui a acabar l’etapa. TOTA L’ETAPA. Un rècord sense precedents. Hem sortit, com de costum, cap a les 3:45 de la matinada, amb una estoneta d’oració en silenci al principi. Ja de bon «matinet», ens hem posat a felicitar la Kathe, que avui celebrava el seu aniversari. La ruta d’avui ha anat sense incidents. Hem aconseguit mantenir durant dues hores seguides un ritme que no baixava de 5,5 km/h. Tot un èxit. Abans de les 8:00 del matí hem arribat a la parròquia de Sant Pau de Sansepolcro, destí final de l’etapa d’avui, on hem gaudit d’un bon segon esmorzar i hem fet la lectura espiritual.

Després hem anat tots a dutxar-nos a una piscina que tenia un trampolí molt i molt alt, des d’on alguns s’han atrevit a saltar unes quantes vegades. Quan arribaves a l’aigua se’t tapaven les orelles i tot. Després de la dutxa, i per celebrar l’aniversari de la Kathe, hem dinat en un restaurant del centre del poble. Sansepolcro és un poblet emmurallat molt bonic, i passejar pels seus carrers és superagradable. El dinar consistia en un bon plat de macarrons «al dente» amb tomàquet i parmesà, acompanyats de diversos plats per compartir: cebes al forn, patates rostides i amanida caprese. Tot era boníssim. De postres hem pres un gelat mentre passejàvem pel poble i entràvem a les diverses esglésies que tenia, entre les quals una catedral on hi ha una pedra portada de Terra Santa que pertanyia al sepulcre de nostre Senyor; d’aquí ve el nom del poble. En acabar el passeig, hem tornat a descansar a l’església que avui ens acull.

A la tarda, com ja és habitual durant el nostre pelegrinatge, hem tingut una hora davant de Jesús sagramentat i hem resat el rosari amb els feligresos de la parròquia del lloc, abans de celebrar tots junts l’eucaristia. És el moment més important del dia, en què podem donar gràcies a Jesús per totes les gràcies que ens dona. Que bonic que és poder pregar units com a Església. L’homilia d’avui l’ha predicada don Simone, el rector de Sansepolcro, que ens ha parlat de la Mare de Déu i de com el Senyor segella una aliança amb l’home a través d’ella, com una nova arca de l’aliança que porta el Messies. Ens ha parlat de l’Assumpció i ens ha animat a dir cada dia a Déu un «sí» tan gran com el de Maria. En acabar l’eucaristia, ens hem fet una foto tots junts.

Per sopar, en Jose i en Martí ens han preparat un pollastre a la mostassa boníssim amb patates fregides, i l’Emma ha decorat el lloc amb unes garlandes, unes flors de paper i un 25 ben gros en honor de la que feia anys. L’afecte fratern que sentim entre nosaltres es nota molt en aquests detalls que es van succeint al llarg dels dies. Ens acompanyava en el sopar don Simone, que ha cantat una estona amb nosaltres i ens ha seguit a les completes, abans d’anar a dormir i descansar per a l’etapa de demà, que ben segur no serà tan ràpida com la d’avui.