Crònica del dimecres, 13 d’agost

Estimats pares, mares, avis, amics i la resta de pelegrins,

Avui la jornada ha vingut carregada de sorpreses. Com es nota que Déu ens acompanya en el nostre camí cap a Roma i que la seva providència hi actua.

Al matí, la nostra ruta ha començat meditant sobre la crida universal a la santedat. Tots estem cridats a ser sants i hem de lluitar per aconseguir-ho. De vegades sembla que els nostres esforços són en va i no en veiem els fruits. És precisament aquí on més podem santificar-ho i on les nostres intencions són més a prop de Déu.

La primera part de l’etapa d’avui consistia en una llarga pujada per carretera. Hem anat a molt bon ritme ja que, malgrat el cansament acumulat, hem batut el nostre rècord fent 19 quilòmetres en només 4 hores. Quan menys ens ho esperàvem, la furgo ja ens esperava amb un esmorzar fantàstic. Al final hem fet 36 km en total —l’etapa més llarga fins ara— i hem arribat a un poble que es diu Pieve Santo Stefano.

Hi ha hagut un moment, durant l’etapa, en què en Beto s’ha posat a perseguir una mena de llangardaix grandot per la carretera, mentre la Laura Perreau l’animava a atrapar-lo perquè, segons ella, la bestiola era «molt monu». Quan en Beto estava a punt d’atrapar l’animal, un cotxe dels «carabinieri» li ha passat per sobre i l’ha deixat fet una coca, i els nostres pelegrins s’han quedat amb una imatge que trigaran a oblidar. Alguns diuen que la cua continuava saltant sobre l’asfalt, ja separada del cos.

La Isa i la Laura ens han tornat a sorprendre amb la seva cuina esplèndida. Avui ens han preparat uns cigrons amb pèsols i salsa de tomàquet que eren per llepar-se’n els dits. Un altre dia sense pa Bimbo! Que fàcil que és veure Jesús en les persones que ens estimen. Després del dinar hem pogut gaudir d’una llarga migdiada.

A la tarda hem tingut una estoneta d’exposició del Santíssim, hem llegit tots junts el Parlar amb Déu i hem participat en la santa missa amb la gent del lloc. A l’homilia, el pare Juan Carlos, un sacerdot colombià que porta aquesta parròquia i unes quantes més de la zona, ens ha predicat sobre la importància de la comunitat i sobre com és de bonic compartir la nostra fe. En acabar la celebració eucarística, una velleta molt simpàtica del poble ha repartit uns caramels a alguns dels pelegrins i els ha explicat coses de l’església, que de nou estava decorada amb uns frescos impressionants a les parets i al sostre. Uns altres, esgotant les poques forces que els devien quedar, han decidit que era una bona idea jugar una estona a bàsquet a la pista del costat del pavelló on dormim avui. A aquests nois no se’ls acaben mai les piles.

Per sopar, hem compartit unes pizzes i unes begudes, i el pare Juan Carlos ens ha acompanyat a la vetllada d’avui. A la tertúlia, la Laura Perreau ens ha cantat unes cançons superguais i hem redescobert el hit que va fer famós l’Antonio en el pelegrinatge cap a Lisboa: «Para barrer la bamba». Donem moltes gràcies a Déu pel dia d’avui, que ha tingut de tot, i ens preparem per descansar i continuar caminant demà cap a Roma, que és més a prop a cada pas que fem.