Crònica del dimarts, 12 d’agost

Estimats pares, mares, avis, amics i la resta de pelegrins,

Després d’uns dies dormint en llit, ahir vam tornar al costum de dormir en matalassos, i això ha fet que a algun pelegrí se li hagin enganxat els llençols a les 3:00. Després de l’esmorzar de matinada, hem sortit cap a San Piero in Bagno, un poblet petit i pintoresc de l’Emília-Romanya que sembla sortit del quadre d’un vell antiquari. Aquesta nit ha refrescat i, abrigats amb les nostres dessuadores, ens hem endinsat en la foscor de la muntanya, i així ha començat l’etapa d’avui.

D’entrada, l’etapa d’avui es presentava dura, perquè havíem de pujar molts metres de desnivell positiu en molt poc temps, però al final el nostre «xerpa» ha decidit fer una mica més de volta per estalviar-nos el mal tràngol.

Al final de la pujada, hem trobat una petita ermita dedicada a la Mare de Déu del Roser, envoltada d’uns rosers preciosos. L’home que en té cura ens l’ha oberta i li hem pogut dedicar una Salve cantada a la nostra mare del cel. Aquest bon home ens ha regalat una rosa de la Mare de Déu perquè la poguéssim posar a la creu que sempre ens acompanya pel camí.

Hem arribat a la parada esgotats pel camí de muntanya, i ens han anat molt bé els gots d’aigua i el segon esmorzar per refer-nos abans de continuar la lectura espiritual diària. Avui sant Francesc d’Assís ens ha fet reflexionar sobre la nostra compassió a través de l’exemple de sant Antoni de Pàdua. En acabar, hem reprès la marxa per fer els 10 km que encara ens quedaven.

Quan hem arribat a San Piero, ens ha rebut Father Israel, un missioner que es dedica a tenir cura del convent de franciscans on avui passem la nit. Intendència preparava el dinar: unes mandonguilles amb salsa de tomàquet i pèsols acompanyades d’una mica d’arròs. Després de descansar una estona, hem pogut anar a dutxar-nos als vestidors del camp de futbol de la Sampiertana, que molt amablement ens els han cedit.

Al final del dinar, ha passat una cosa realment increïble. Es veu que uns dies enrere la Marina i la Kathe van apostar amb la Isa i la Laura Ariza que intendència no podria tenir-ho tot fet abans que elles arribessin al lloc, i van perdre. Les noies d’intendència havien fet totes les tasques del dia quan els pelegrins vam arribar al destí, i això volia dir que la Marina i la Kathe havien de pagar. Aleshores, la Kathe i la Marina ens han delectat a tots versionant «Un mundo ideal», d’Aladdin, amb una lletra que parlava de com seria el món si els pelegrins serviéssim els d’intendència en tot allò que desitgessin. Ha estat molt divertit.

A la tarda, hem pogut tornar a tenir el Santíssim Sagrament exposat per a una bona estoneta d’oració en solitari i, després, una estona d’oració tots junts seguint el Parlar amb Déu que llegim aquests dies a l’oració. Després, a l’homilia de la santa missa, se’ns ha predicat sobre el perdó i sobre la necessitat que un té de sentir-se també perdonat. No oblidem mai que Déu sempre perdona si li ho demanem.

Per sopar, avui teníem una amanida fantàstica amb bastonets de peix arrebossat, acompanyats d’unes patates de bossa. La veritat és que els menús ens estan encantant. L’etapa de demà és llarga, així que avui no hem fet tertúlia, sinó que, després de resar tots junts les completes, hem anat directament al llit per guardar forces per al dia que vindrà.