Crònica del dilluns, 11 d’agost

Estimats pares, mares, avis, amics i la resta de pelegrins,

Avui, com que l’etapa era curta, ens hem pogut despertar una mica més tard de l’habitual. A més, a l’esmorzar hi havia cafè acabat de fer, i això presagiava una jornada que pintava bé. Avui, en l’oració del matí, hem meditat sobre la correcció fraterna i la necessitat de vèncer la por de dir les coses perquè tot vagi bé. Durant l’esmorzar ens ha visitat una guineu petita.

Doncs al final l’etapa «curta» no ha estat tan «curta». Avui tocava pujar de valent, amb trams que et deixaven sense alè però que et permetien contemplar uns paisatges impressionants des de dalt de la muntanya. Que bé que va fer Déu la creació. El Cor Ginesta ha passat una bona estona de l’etapa aprofitant per assajar les cançons que cantarà a Roma, i la «colla de la cigarreta» continuava racionant burilles, que comencen a escassejar. Per cert, heu de sentir el nou hit del cor de noies de la parròquia, el «Flogoprofen». Segur que un dia triomfa. En principi la idea era fer tota l’etapa d’una tirada, però a causa del fort desnivell ens hem vist obligats a aturar-nos per fer un segon esmorzar a tall de descans.

L’altre dia us vam parlar dels vàters turcs, aquests lavabos a terra que fan servir aquí. En aquest terreny, als italians no els guanya ningú. Després d’haver vist lavabos a terra, fileres de vàters per a nens de parvulari i vàters turcs que es tapaven amb una fusta per fer de dutxa, avui hem vist el súmmum de la construcció en porcellana. El premi Roca d’enguany se l’emporta el vàter doble del lloc on dormim avui, amb una tassa davant de l’altra perquè puguis compartir els millors moments del dia amb els amics.

A la tarda hem pogut tenir una estoneta a soles amb el Senyor exposat i després hem llegit junts el «Parlar amb Déu» d’avui, que ens parlava de no deixar de banda els nostres deures com a ciutadans. El sacerdot que ens acollia avui, el pare Emilio, parlava castellà, perquè és d’origen sud-americà, i per això avui també hem pogut tenir una estona de confessions. Després hem celebrat la santa missa.

Avui hem descobert un equip de cuina que no té parió. Format per en Beto, en Martí, l’Álvaro i en Joan, ens han preparat un sopar digne d’un restaurant amb estrella Michelin: uns espaguetis italians amb salsa de sofregit de tomàquet, ceba i carn picada. En Xipi s’ha revelat com un mestre xef en el noble art de picar aliments a ganivet, i la resta de l’equip, com uns grans coneixedors dels secrets del fogonet de bombona. Per acabar, de postres hem pres un gelat mentre llegíem les cròniques dels dies anteriors, abans d’anar a descansar per estar preparats per a la dura etapa de demà.