Crònica del diumenge, 10 d’agost

Estimats pares, mares, avis, amics i la resta de pelegrins,

Us fem saber que, després de la dura etapa d’avui, els pelegrins han arribat a Predappio sans i estalvis, malgrat el sol intens que intentava socarrimar-los el cap i els diversos inconvenients que s’han anat trobant pel camí.

A primera hora del matí, hem meditat sobre el nostre paper al món segons el pla de Déu. Avui arribàvem al poble natal de Benito Mussolini, i això ens portava a pensar que, quan busquem la nostra grandesa en allò humà, cavem la nostra tomba. Allò humà passa; allò diví, no. És important fer-nos petits als ulls dels altres, sense buscar la nostra vanaglòria, ja que, si glorifiquem allò que ve de Déu, esdevindrà etern.

Avui ens guiava en Joan Xipell i, després de quatre hores de caminar pels desnivells de la carretera, ens esperava la furgoneta —amb gofres amb salsa de Nutella!— per celebrar el dia del Senyor. Bon diumenge a tots els que llegiu les nostres cròniques. Després d’aquesta dosi de sucre hem continuat el camí endinsant-nos a la muntanya. Quan hem arribat a un punt en què no sabíem si fer la volta o travessar el riu, en Jose Gomar s’ha descalçat i ens ha obert un pas perquè poguéssim creuar per sobre de l’aigua trepitjant pedres. Entre els veterans és ben sabut que peu moll vol dir butllofes.

Ja a l’altra riba, ens hem trobat una àvia molt simpàtica que ens ha preguntat què hi fèiem, allà, i que, en sentir la resposta, ens ha comentat que hi havia un pont que hauríem pogut travessar. Al final, hem hagut de fer una bona volta, perquè el pas que ens marcava la ruta estava tancat per obres. Esgotats, hem fet una segona parada per hidratar-nos i agafar forces per continuar.

Quan hem arribat a la casa escolta on farem nit, ens esperava una superfideuà cuinada per l’equip d’intendència, i ens ha rebut don Massimo, el sacerdot que s’encarrega de les parròquies del lloc. Per cert, avui també dormirem en llit: estem en ratxa. El Senyor ens dona petites grans gràcies.

A la tarda, hem pogut tenir una hora d’oració amb el Santíssim exposat i, després de la meditació, hem celebrat la santa missa. És realment bonic i enriquidor poder pregar tots junts en comunitat, perquè ens sentim més units i més forts en la nostra fe. L’oració en comunitat ens recorda que no estem sols en el nostre camí, sinó que formem part de la gran família de l’Església universal. Participar en la missa, que és el sacrifici de la creu, ens fa sentir que som una sola cosa amb Jesús i amb tots els creients del món. És un moment molt especial en què ens unim en oració, en amor i en esperança, sabent que compartim la mateixa fe i que, junts, podem créixer en el nostre compromís de seguir Jesús. La comunitat ens ajuda a viure amb més alegria i a recordar que en la unió amb Déu i amb els nostres germans hi trobem la veritable força i la pau.

Per acabar el dia, hem sopat unes bones mongetes tendres amb tomàquet i llom; l’Emma Sarsanedas ens ha comentat que és un plat típic de casa seva i que li feia il·lusió preparar-nos-el. Ha agradat fins i tot a en Marc León, el paladar més exquisit de tots nosaltres.

Per acabar bé el dia, hem fet una tertúlia en què hem recordat amb gràcia les colònies i els pelegrinatges en temps de covid, hem cantat algunes cançons i hem resat les completes junts, demanant al Senyor un bon descans per començar amb alegria el dia que vindrà.