Crònica del divendres, 29 d’agost

Estimats pares, mares, avis, amics i la resta de pelegrins,

Ja al matí, els primers pelegrins, muntats a les seves furgonetes, han començat a desfilar l’un darrere l’altre cap a Barcelona. El primer i més important ha estat la celebració de la santa missa abans de sortir cap a casa, seguida d’un esmorzar breu. Després, les famílies han començat a desfilar formant una caravana que havia de fer una parada per descansar a Vallecrosia aquesta nit.

La resta de pelegrins hem agafat l’autobús, que ens ha deixat a prop de Santa Maria Maggiore, i ens hem dividit en diferents grups. Els Sèniors han anat pel seu compte, mentre que els monitors i la resta de PSP han anat per una altra banda. Al final, s’anaven trobant a les diverses esglésies i monuments que visitaven per la zona, com la basílica de San Pietro in Vincoli o Santa Maria in Trastevere, barri pel qual han passejat els monitors i els PSP abans d’anar a reunir-se amb tots a Casa Pastor Bonus per dinar. En total, uns 12 km de passeig. Sembla que aquests nois recuperen forces realment de pressa.

Paral·lelament, el grup de WhatsApp de les furgonetes treia fum. Que si hem trobat pizzeries, que si no hi ha gaires retencions, que l’autoservei és el preu barat a les benzineres italianes... La veritat és que els pares de les nostres parròquies semblen tenir-ho tot sota control. En arribar, s’han dividit en dues cases diferents que hi ha a Vallecrosia. Es veu que, abans de dormir, a la casa 1 tots han sopat una pizza boníssima i que la Laura Molero ha explicat a tota la casa un conte molt bonic perquè tinguessin un son feliç i reparador.

A la tarda, el grup de pelegrins hem tingut missa a Santa Maria la Major. En aquesta preciosa basílica papal hi ha enterrat el papa Francesc, que des de fa uns mesos descansa a la casa del Pare. A més, sota l’altar central hi ha un reliquiari que conté trossos de fusta del pessebre de Betlem. Per acabar la tarda hem pres un gelat i ens hem dirigit a l’hotel, on hem gaudit d’uns macarrons amb formatge deliciosos, però salats, i d’un tiramisú que era boníssim.

La tornada a Casa Zeffirino ha estat increïble. En Francesco, el nostre conductor, ens ha fet fer una volta per Roma de nit i ens ha ensenyat els edificis més emblemàtics de la ciutat il·luminats amb llum artificial, que semblaven sortits d’una postal. La cúpula de la basílica de Sant Pere és especialment bella i majestuosa vista de nit. Els jutjats, el castell de Sant’Angelo, les primeres tombes nobles de Roma i altres edificis cèntrics que es mostraven imponents en la foscor de la nit.

Hem fet una parada per veure l’Estadi Olímpic de Roma, perquè a prop hi ha l’Stadio dei Marmi, un curiós complex esportiu a l’aire lliure envoltat d’estàtues de marbre i amb una graderia sencera esculpida en el mateix material. A la part central, una pista d’atletisme olímpica i una gespa on es poden practicar infinitat d’esports. Els pelegrins no s’ho han pensat dues vegades i s’han llançat a la pista amb la intenció de fer una cursa. Hi han corregut molts: en Miguel, la Laura, l’Alejandro, la Carmen, en Nico, la Virginia i altres que s’han afegit a la competició, que ha acabat sense saber ben bé qui havia arribat primer, però amb tothom estirat per terra intentant recuperar l’aire a glopades. Durant el viatge en autobús, hem escoltat i cantat tots junts una mica de música. En Miguel Bedoya ens ha ensenyat una cançó, Hacia Roma, que els germans Bedoya van compondre fa poc i que heu d’escoltar perquè és una passada.

Després d’aquesta aturada esportiva, hem continuat el camí fins a la residència, on hem resat completes i ens hem retirat a descansar, per aprofitar hores de son abans de recollir demà i acomiadar-nos de la ciutat eterna, on segur que tornarem tots junts algun dia.