Crònica de divendres, 21 de juliol

L’etapa d’avui ha estat curta, amb força desnivell però amb un paisatge molt agradable, de vegetació abundant. El tram que hem recorregut forma part de la ruta cap al santuari de Guadalupe, que per desgràcia no hem pogut visitar, perquè ens desviava una mica de la nostra meta… Ens queda pendent fer aquesta visita a la nostra Mare!

Avui ens ha acompanyat el dring de les esquelles de les ovelles aquí i allà, i fins i tot un gos d’atura una mica boig ha vingut a estar amb nosaltres durant l’esmorzar. A alguns els ha encantat aquesta visita, com a en Kyril i a la Maria Miñana, però no podem dir el mateix de tot el grup, que s’ha atabalat una mica. Una petita anècdota perquè vegeu com n’és, de bona, la gent d’aquí: mentre recollíem l’esmorzar, ha passat un cotxe i el conductor s’ha ofert a endur-se les nostres immenses bosses d’escombraries. Mai vist!

Avui el club de lectura encapçalat per la Marina León ha tancat un cicle. Per si no el coneixíeu, aquest selecte grup de caminants s’ha dedicat a llegir i comentar un capítol diari d’«El petit príncep» mentre caminava a una velocitat mitjana de 5,5 km/h. I no només això: la seva líder, la Marina, és capaç de llegir amb una entonació perfecta, posant la veu de cada personatge, i de guiar el debat amb les valuoses aportacions de l’Anna Gel i d’altres fidels seguidors.

L’acollida que hem tingut en arribar al poble d’Agudo no es pot explicar amb paraules. A la nostra entrada hi havia l’alcaldessa, la Maribel, esperant-nos amb uns quants més, que ens han ofert, per refer forces, un dolç boníssim típic d’aquí que es diu frutahila. Després ens han deixat anar a la piscina i menjar-hi els entrepans, i a continuació ha arribat la part més bonica del dia, en què unes 60 persones del poble ens han acompanyat a l’adoració i a la missa. Ens ha predicat don Carlos, el rector d’aquí, arran de la lectura d’avui sobre l’alliberament dels israelites d’Egipte. El Senyor indica a Israel com ha de celebrar la Pasqua, i els diu que serà per sempre un temps especial. De la mateixa manera, Déu vol que aquests 40 dies siguin especials per a nosaltres: que siguin un temps de Pasqua, de pas del Senyor per la nostra vida.

També ens ha adreçat unes paraules la Carmen, que és catequista aquí. Ens ha explicat que va veure per 13tv la missa d’enviament que va celebrar el nostre estimadíssim cardenal el 25 de juny, abans de la nostra partida, i que es va emocionar moltíssim. Quina sorpresa quan va descobrir que aquells mateixos pelegrins bojos que havia vist per la tele passarien per Agudo! Finalment ens ha parlat la Maribel, l’alcaldessa, que es veia molt commoguda pel nostre testimoni. Li donem infinites gràcies per tot l’afecte i la implicació en aquesta rebuda.

En acabar la missa hem baixat a l’ermita de la Mare de Déu de l’Estrella i li hem cantat el seu bonic himne. Després ens han convidat a un aperitiu boníssim i hem fet una tertúlia junts, cantant i explicant anècdotes. Uns quants veïns d’Agudo, valents, s’han arrencat a cantar flamenc, i no hi ha faltat una imitació graciosíssima de Raphael a càrrec de don Carlos… Ha estat espectacular!

De debò que no podem parar de donar gràcies a aquesta gent meravellosa i a Déu, que ens l’ha posada al camí. Tothom ens donava les gràcies pel testimoni i l’alegria, però hem rebut molt més del que hem donat. Sens dubte, Agudo serà d’ara endavant la nostra segona llar.

Bona nit a tothom!