Crònica de diumenge, 9 de juliol

Avui és un gran dia per a aquests pelegrins: hem arribat a Castella - la Manxa! En trepitjar Requena sortim de la Comunitat Valenciana i, a més, posem el primer «tic» a la segona columna de la samarreta. És un mètode de comptabilitat pelegrina que us explicarem millor: tenim uns quants models de samarreta, tots xulíssims, dissenyats pel supercomitè de Comunicació. Un d’ells porta al darrere la llista de totes les etapes, i ens anima molt anar comprovant el nostre avenç dia rere dia. En començar la segona columna, doncs, ja hem complert un terç del nostre pelegrinar.

Avui pel camí ja hem notat el sol castellà… L’última hora ha estat més calorosa que de costum, però cantant amb l’ukulele tot es fa més amè, i hem pogut seguir el ritmàs que ens marquen l’Antonio i en Franco des de l’avantguarda.

Avui el nostre allotjament és un poliesportiu que té un aire una mica decadent, com d’internat de l’època comunista. L’Álvaro P. se l’ha mirat i ha dit amb aire filosòfic: «I pensar que algun dia això ho van inaugurar…». Però no patiu: per dins està perfecte i les dutxes van d’allò més bé.

La missa l’hem celebrada a l’església de Sant Salvador, un temple espectacular del segle XV, d’estructura gòtica i ornamentació barroca a l’interior. Ens ha acompanyat amb els seus cants el grup de joves d’Hakuna, i ha estat preciós veure com tots formem part de la mateixa família, cantant a una sola veu.

El rector ens ha predicat una homilia commovedora arran del passatge de la lectura d’avui: «Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats». Ens ha recordat que el Senyor no acaba la frase amb un «jo us arreglaré tots els problemes», sinó amb un «jo us faré reposar». És a dir, ens sostindrà, ens alleujarà, ens ajudarà a portar el pes de les nostres creus. Ens ha animat a recordar-ho mentre caminem: que anem sempre amb el Senyor, la millor companyia.

Per acabar el dia, ens han portat a un bar i hem sopat de tapes, que ens han ressuscitat. Que bones que eren les braves, els fingers de formatge, les cuixetes de pollastre! Si és que som uns consentits del cel!

Ja ens n’anem al llit, que demà toca una etapa de campions… 44 km, ni més ni menys. Recordeu-vos de nosaltres, sisplau! Ja sabeu que vosaltres sou a cadascun dels nostres passos.

Una abraçada i bona nit!