Crònica de dissabte, 1 de juliol

Bon dia! Avui ens hem llevat més cansats que ahir, però amb més il·lusió per viure aquella trobada personal amb Crist de què ens parlava ahir el senyor bisbe. Com sempre, a les 3.00 ens ha vingut a despertar el mossèn, però molts necessitaven un tobogan per sortir del sac. Cadascú té el seu mètode per dormir: el cuc de seda; el «jo no necessito el sac»; també tenim l’estil opòssum, i sempre hi ha els teleespectadors de sostre, que no han aconseguit aclucar l’ull. Hem pres un mos i Mn. Bernat ens ha introduït el tema per a la primera hora de pregària, mentre caminem en silenci. Això ens ha donat forces per meditar una mica, tot i estar mig adormits, i per continuar sempre endavant. Quan hem mirat l’hora, ja tocava parada i havíem fet 20 km, en només 4 hores! Som pelegrins o Llamps McQueen? A aquest ritme, la intendència haurà de canviar les furgos per Ferraris per poder atrapar-nos!

El paisatge era molt bonic: hem travessat tot el delta de l’Ebre entre arrossars. Potser una mica monòton al final, però molt diferent del que havíem vist fins ara.

La segona part ha estat una mica més dura i llarga: encara ens quedaven uns quants quilòmetres per recórrer. Avui era etapa de 37 km, no està gens malament per a aquest cinquè dia de caminada. Sort que a l’arribada ens esperava una piscina per a tots els qui en volguessin; d’altres han decidit descansar una mica. Quina força que hi ha al grup: després d’haver caminat tant, encara tenen forces per fer curses a la piscina!

Avui a Amposta ens ha rebut l’Adela, la directora de Càritas. Quina meravella que ens rebin així: tot han estat facilitats. Fins i tot ens han deixat una casa amb lliteres i matalassos. Que bé que dormirem avui! A més, hem fet una altra compra de matalassos al Decathlon. El senyor que ens ha atès ha flipat una mica: li hem demanat d’endur-nos fins i tot el de mostra. En aquell moment sí que ha pensat que estàvem molt bojos. L’Adela ens ha presentat mossèn Ramon, rector de la parròquia de l’Assumpció de Maria. Quina església tan bonica! La predicació a la missa ha estat molt bonica; la recordarem tots. Ens parlava de l’hospitalitat que tenen en aquest poble, tal com Jesús ens diu a l’Evangeli. Però deia també que l’hospitalitat es viu interiorment: que hem de deixar que Crist entri al nostre cor i donar-li-ho tot, deixar-lo fer en el nostre interior. També ens ha parlat de l’exigència de Déu, que és molt gelós i que ens ho demana tot. Quant hem d’aprendre de l’hospitalitat d’aquestes persones d’Amposta, i que la visquem també a la nostra vida: així ens ho deia Mn. Ramon.

Fent referència a la segona lectura, ens explicava la importància del baptisme i que aquests dies de pelegrinatge donem moltes gràcies a Déu perquè ens ha rescatat i podem estar en comunió amb Ell. Ens animava a meditar sobre el nostre baptisme i el que significa per a la nostra vida: ser fills de Déu.
Per acabar, ens comentava com nosaltres som aquell brot verd de l’Església que tant es necessita. Que ara als pobles es viuen temps de més sequera de feligresos, però que veure aquests brots verds de joventut dona esperança als pobles, i que quan creixin tornarà a arribar aquella fe que hi havia hagut en el passat. Però que hem de ser molt ferms en la fe!

També hem tingut una estona d’adoració en què mossèn Bernat ens predicava sobre Moisès: com un es pot deixar fer per Déu. Que Déu habiti de debò en la meva vida. Deixar de ser tan jo i ser més Crist. Sobretot, donar-li gràcies per la seva presència a l’Eucaristia, donar-li gràcies per poder-lo rebre cada dia i per tenir el sagrament del perdó.

Després de la missa, com que el ritme està sent intens, s’ha decidit: got de llet i a dormir. Per recuperar hores de son i refer-nos del cansament. 8 o 9 hores de son és el que tots necessitem. Així que, pares, bona nit. Ens n’anem a dormir a les 19 h, i demà, cap a la següent etapa: objectiu Vinaròs!