Crònica de dimecres, 28 de juny

Avui ha estat una d’aquelles etapes llargues. Ja ens ho van avisar ahir a la nit, i per això vam anar a dormir d’hora. Eren 35,7 km fins a arribar a Altafulla.

Fins a l’esmorzar tot ha anat bé. Avui Mn. Bernat ens ha posat en context per a la primera hora, en silenci de pregària: l’acció de gràcies que ha de ser la nostra vida. Que reflexionem sobre tota aquesta providència que Déu té amb cadascú, que ens guia i ens cuida. Com la tribu de Jacob, que van ser acollits per viure amb els egipcis i, gràcies a això, van poder viure bé malgrat la fam; i sobretot gràcies al cor de Josep, que perdona els seus germans.

Després de la parada de l’esmorzar, on hem agafat forces, encara quedaven 20 km. Semblava que no s’acabava mai. Hem anat arran de mar, i fins i tot de vegades hem caminat per la sorra de la platja durant estones llargues. Com costa fer passos per la sorra! Avui ens hem adonat de tot el que es pot oferir durant el dia, fins i tot els passos per la sorra.

Era gairebé tot recte; el grup s’anava dispersant una mica i es veien pelegrins per tota la costa. Hi ha hagut un moment en què ens hem reagrupat, perquè teníem alguns endarrerits.

Però, com una família, hem caminat tots al ritme dels més lents. I per animar-los hem anat cantant cançons tot el camí. Entre tots, com una família, com si fóssim un de sol, hem encoratjat els qui tenien menys forces.

Com es nota l’estima en aquest pelegrinatge: ningú no va al davant ni ningú al darrere. L’ànim es transmet amb les cançons, les bromes, els somriures. La veritat és que tothom al·lucinava quan ens trobava.

Com que encara ens quedava una bona estona per arribar on dormíem i era tard, el Senyor ens ha fet un regalàs: hem passat per davant d’un McDonald’s (sí, un altre cop McDonald’s, era per necessitat) i hi hem entrat a dinar. Una bona Coca-Cola i un Big Mac ajuden qualsevol a fer 6 km més.

En arribar ens ha atès l’Armand, quina persona tan simpàtica! Ens ho ha posat tot molt fàcil. Que bé que dormirem en aquest gimnàs! Ens ha dit que li encanten aquestes aventures i que s’hi apuntaria si pogués. Ja sabíem que no estàvem tan bojos, només una mica.

Per fi a casa! L’arribada ha estat èpica. Molt de cansament, però tot i així tothom està disposat a ajudar: a descarregar la furgo, a omplir gots d’aigua, a oferir fruita seca, a rebentar butllofes. La família es viu quan es camina i quan s’arriba. Viure pensant en els altres és com s’és feliç de veritat. Aquest matí la carta de Moisès ens feia unes quantes preguntes, i una era: «Quin sentit té que siguis aquí?». I avui es notava un sentit comú entre tots els pelegrins: el de pensar menys en mi i més en els altres.

Com sempre, hem anat a la parròquia per tenir una estona d’adoració i la santa missa. Avui Mn. Bernat ens predicava sobre el regal de ser al pelegrinatge, i el regal d’estar amb els qui hi som. Que no hi som perquè ens hi hagin obligat, sinó perquè Déu ha volgut que estiguis caminant cap a Lisboa durant 40 dies amb totes aquestes butllofes. Perquè vol una trobada personal amb cadascú. I de vegades el món on vivim no ens deixa acostar-nos a Déu com Ell voldria. També ens recordava que cada dia hem de donar gràcies per ser aquí. La vida és una acció de gràcies contínua: viure agraint.

La missa l’ha presidida mossèn Jaume Gené, que és el rector d’Altafulla. A l’homilia ens ha parlat de l’aliança que Déu fa amb Abraham, perquè era la primera lectura. I ens animava a veure que Déu li promet una descendència com les estrelles del cel; que demà, quan caminem de nit, mirem aquestes estrelles per recordar com Déu té una aliança amb el seu poble, amb nosaltres, amb cadascú.

Com que els altres mossens el coneixien, ha vingut a sopar amb nosaltres. Que bé que ens ho hem passat! S’han explicat moltes anècdotes del dia. Malgrat els dolors de cames, els genolls inflats i el cansament, entre els pelegrins no hi havia ni una cara sense somriure. L’alegria que es viu aquests dies és sobrenatural, perquè el ritme és intens, però no pot amb l’ambient dels pelegrins.

Tenim més sorpreses que us anirem explicant a les cròniques. Bona nit: puntuals, a les 20 h ja estem tots dormint.

Fins demà, pares!