Crònica de dijous, 29 de juny

Després de la dura jornada d’ahir, però amb el record de l’alegria amb què vam acabar el dia, tornem a caminar.
Dormir a terra cada cop costa més; hem comprat alguns matalassos per poder dormir millor i recuperar algunes nits. Però és una altra de les coses que podem oferir, i ho fem per amor de Déu. Arriben moments en què et planteges què hi fas, aquí: un pelegrinatge d’una setmana està bé, però de debò 40 dies?

Avui Moisès ens explica com van ser els moments previs al seu naixement, en què la seva mare dubtava molt i patia per la vida del seu fill. Però tot i així va saber confiar en Déu. Avui tots estem amb aquest plantejament: el de confiar en Déu, posar els nostres dolors i els nostres sofriments a les seves mans.
Al llibre del pelegrinatge que s’ha preparat per a cadascú hi ha també un llibre de lectura espiritual. Cada dia, després de la parada de l’esmorzar, en llegim unes pàgines.

Quina meravella el que hem llegit avui: com ser amics de Déu amb la pregària de cada dia. De la pregària neix en l’home un cor semblant al de Crist, que, essent Déu i home, ens ensenya a viure com a déus essent homes. Però això només és possible amb la pregària diària. Perquè llavors el teu cor ja no és el teu, sinó el de Crist mateix. I la caritat s’exerceix com la de Crist.
Quant podem aplicar això en els dies que ens queden fins a Lisboa! Avui el mossèn ens deia que només estimarem de veritat el proïsme si tenim una vida de pregària, perquè tot passa per Déu.

A la parada de l’esmorzar ens hem assegut davant d’un taller de pneumàtics que encara no havia obert. Quan ha arribat l’amo, s’ha espantat una mica. Imagina’t 50 pelegrins amb samarretes de colors i una creu, asseguts davant del seu negoci esmorzant. Però, amabilíssim, ens ha obert una zona perquè hi estiguéssim més còmodes i ens ha deixat el lavabo. I encara més: ens ha volgut fer una revisió dels pneumàtics. No ens deixava marxar sense revisar-los. Aquestes trobades no deixen de sorprendre’ns. Ens ha donat la seva targeta per a qualsevol cosa. Li hem deixat una tassa i, al cap de pocs minuts, ja s’hi estava fent un te. Javier, espero que ens segueixis en aquesta aventura cap a Lisboa. Gràcies per cuidar-nos tan bé. Nosaltres resarem per tu i pel taller, perquè vagi bé!

Avui hem continuat vivint una veritable aventura per als nostres peus. Alguns ja no poden ni comptar les butllofes; no per la quantitat, sinó perquè la il·lusió supera el dolor. Avui el dia s’ha llevat ennuvolat, però tot i així la calor i la humitat fan que tothom arribi a les parades demanant aigua, llaminadures, fruita, el que hi hagi. La frase és: sucre a dojo.

Després d’una bona dutxa i de descansar una mica, hem dinat tots junts. Els encàrrecs comencen a funcionar força bé: els entrepans es fan cada cop més de pressa, la furgo es descarrega en un tres i no res. De tant en tant cal cridar l’atenció a algú, però amb afecte, perquè tots som família; tothom ajuda perquè el pelegrinatge continuï amb bon rumb cap a Lisboa.

Avui ens ha atès a la parròquia mossèn Joan Maria. Quina bona persona! L’hem convidat a sopar i ha vingut.

A la meditació, el mossèn ens predicava sobre la pregària, sobre aquest viure amb el cor de Crist, el viure per als altres. Que siguem de debò com el Senyor vol que siguem, perquè visquem feliços de veritat a la terra. Només es pot ser feliç si el teu cor està deslligat de les coses del món. Si vius per Déu i per a Déu. Perquè això et porta a viure també per als altres. Fins i tot el sofriment es pot portar, perquè Crist ha sofert a la creu i és qui ha viscut més feliç, com a home perfecte i Déu perfecte.

Cada cop ens acompanyen més feligresos del poble. Avui hi havia unes 10 persones.

Ens fa molta il·lusió veure com ens van acompanyant tots els qui ens trobem. Formen part del pelegrinatge, i l’ànim que ens donen sempre ajuda. A més, tothom se’n va amb una targeta que li dona la Kathe.

Després d’un sopar suculent d’arròs amb tomàquet i frankfurts, hem celebrat la festa de Sant Pere i Sant Pau. Com que tenim en Pau Sarsanedas i la Paula Gomar, doncs dos pastissos de postres. Així ha acabat el dia: cantant i compartint unes bones postres. Però abans d’anar a dormir, com sempre, resem completes tots junts i ens n’anem a dormir corrents, que demà tornem a la càrrega.

Bona nit, pares! Demà us continuem explicant.