Crònica de dimarts, 27 de juny

El cansament encara no pesava a les cames dels pelegrins. Però ja estàvem mentalitzats que la ruta d’avui no seria fàcil: calia travessar el Garraf. Sort de la brisa marina que ens ha acompanyat al matí, fins que ha sortit el sol, calorós, per abrusar-nos una miqueta. Sort que anem ben proveïts de crema i de bones gorres.
La primera hora, com sempre, en silenci. Abans de començar a caminar, Mn. Toni ens ha fet un petit comentari sobre la lectura d’avui, que parla de Josep, el fill de Jacob, que és traït pels seus germans i venut com a esclau. Com Déu va portar Josep fins a Egipte i allà en va tenir cura en tot moment, fins que va arribar a ser conseller del faraó. I tot això ens pot passar a nosaltres: que els problemes del dia a dia ens superin. Però cal veure aquesta providència de Déu en tot moment, sabent veure’n els plans, en què inclou la creu i en què ens anima a abraçar-la.

Hem passat per la pedrera de Promsa i uns treballadors molt amables ens han indicat per on havíem d’anar. Quina gent tan agradable que anem trobant pel camí!
L’ambient era bo, tant que, en arribar a Sitges, s’han posat a cantar d’una punta a l’altra del poble. Tothom qui es topava amb nosaltres al·lucinava, i la Kathe anava repartint unes targetes que hem fet amb la web, perquè la gent conegui el projecte i perquè siguin una petita eina per acostar Déu a les persones que ens trobem.
La part final de l’etapa no ha estat fàcil: el sol avui no perdonava. Sort que entre els pelegrins tenim veritables dobladors de tota mena d’espècies voladores. L’Álvaro Peregrín ha estat imitant un munt d’ocells, fins i tot gambosins. Després s’ha passat al mode sirena d’ambulància i de policia. Tots rèiem al seu costat; bé, alguns també se n’allunyaven.
En arribar a Vilanova i la Geltrú hem tingut el gustàs de canviar-nos i poder anar a la platja a fer-nos un bany i dinar-hi. Quin gust, després del dia de calor que hem passat!
En acabar hem anat directament a l’església de Santa Maria de la Geltrú, on ens esperava la Rita, que feia temps que coneixia el mossèn.

Mn. Toni ens ha predicat la meditació. Ens explicava com és d’important tenir sempre un cor recte i just, com Josep, perquè Déu pugui fer grans coses, encara que nosaltres no siguem capaços de veure el bé que ens passa a la vida; però Déu sempre en sap treure el bé, de tot, fins i tot del que és dolent.

Per a la santa missa, ho havia preparat tot en Sergio, un jove del poble que ajuda a la parròquia, la dedicació i la disponibilitat del qual ens han sorprès a tots. La missa l’ha presidida mossèn Josep Sellarés, ordenat el 18 de juny, fa amb prou feines dues setmanes. Quina alegria i quina sort tan gran que Mn. Josep ens hagi presidit la missa! Ens ha deixat a tots impactats.
Després ja hem tornat on dormim, un pavelló municipal on en Peri i en Paco ens han tractat superbé. Fa gust anar a llocs on la gent et rep amb un somriure i et facilita el pelegrinatge. Els ha encantat el projecte d’anar a Lisboa caminant. També els hem deixat les targetes de la web.

Avui hi ha hagut sorpresa per sopar: els mossens han anat a comprar McDonald’s!! Hamburgueses d’1 €, quines bones! Així que, pares, no patiu, que anem ben alimentats 👍😎
Demà us n’explicarem més. Ara anem a dormir, que demà cal continuar caminant.

Fins demà, pares!