Crònica de dimecres, 26 de juliol

El despertar d’avui ha estat força acceptable: deixar el catre a les 5 i un esmorzar protagonitzat per pastes dissimulen qualsevol ullera.

El caminar d’avui ha estat ràpid i agradable, amb l’alcalde de San Pedro de Mérida al capdavant. També hem pogut gaudir de la companyia d’una altra eminència durant l’etapa… Sí, per fi: en Jaime, el nostre àngel amb barba, el nostre somriure sobre rodes, avui ha caminat amb el ramat els 15 quilòmetres que ens separaven de la nostra meta. De fet, fins i tot ha carregat la creu, sempre amb aquell port regi que el distingeix.

Poca cosa més es pot afegir avui; al cap i a la fi, menys distància vol dir menys anècdotes. Ara bé, és de justícia prendre nota del moment en què en Santi Salvador i en Fer Marqués han engolit amb fruïció pètals de gira-sol, a l’estil més clàssic d’Ice Age. En arribar hem hivernat com óssos bruns i, un cop descansats, hem dinat.

Avui se’ns han afegit dues desenes de pelegrins més, que arribaven després d’unes 10 hores de viatge. Quan han aparegut els novells al poliesportiu, els espartans que han travessat la Península amb les potes nues només han pensat una cosa: «Sang fresca».

El viatge dels nouvinguts ha transcorregut sense incidents, tret del moment en què han posat el fre de mà per dinar i els ha atacat una legió de vespes, com si fos una escena d’Els jocs de la fam.

Avui hem tingut la sort de disposar d’una hora i mitja d’exposició, alhora que teníem una celebració penitencial en què se’ns convidava a tots a passar per la rentadora de l’ànima. La missa ha estat acompanyada per les veus de les nostres noies del cor i d’un devot home orquestra.

El sopar ha estat tranquil i contundent, encarnat en uns generosos plats d’amanida de tomàquet i hamburgueses que podrien sortir a Lluvia de Albóndigas. Per acabar, tertúlia lleugera per pair el sopar i posar-nos tots al dia.

Software actualitzat. Ens veiem, gent.

PS: Ja tenim l’últim llibret!