Crònica de dijous, 27 de juliol

Avui hem iniciat la fase 2 de l’experiment «Caminar com si no hi hagués demà», marcada per la incorporació de la segona onada de pelegrins. Amb gran orgull proclamem que tots han superat la prova amb excel·lent! Estan una mica cansats, però la migdiada els ha ressuscitat. Segur que d’aquí a un parell de dies estaran tan rodats com si haguessin començat a caminar a Finlàndia.

L’etapa d’avui ha passat per paisatges diversos: primer, una bona estona per la vora del Guadiana, amb les consegüents picades de mosquit i les esgarrapades de mil milions de plantes. Després hem topat amb un obstacle inesperat: un pont de formigó que ens barrava el pas. Alguns ja estaven a punt per assetjar-lo amb cordes d’escalada, però per sort els xerpes han trobat un sender i tot s’ha resolt. L’últim tram ha estat de carretera, en fila índia, de manera que els nous han pogut provar l’asfalt i ja tenen l’experiència completa.

En uns quants trams de la ruta ens ha acompanyat la presència inquietant d’un dron. Tranquils, no és que ens hagi clissat cap agència d’espies internacional. El dron és d’un amic de mossèn Ferran i el fem servir per gravar preses del nostre caminar des de l’aire, a manera de reportatge. Ja us les farem arribar; la veritat és que és impressionant veure la llarguíssima filera que formem els gairebé 90 pelegrins.

La destinació d’avui era Valdelacalzada, un poble de colons molt bufó, amb totes les casetes pintades de blanc. Ens allotgem al poliesportiu; en arribar, ens ha vingut a donar la benvinguda una regidora encantadora de l’Ajuntament.

A la tarda hem tingut la nostra estona de pregària davant el Santíssim. Avui el tema de la meditació han estat els Manaments. Mn. Toni ens ha ajudat a aprofundir en la idea que no són normes que ens constrenyen, sinó que ens alliberen, perquè ens fan més capaços d’estimar.

A última hora hem sopat uns macarrons a la bolonyesa boníssims (gràcies, intendència!) i hem cantat una bona estona amb les guitarres. Ens ha acompanyat don Francisco, el rector d’aquí, que també ha presidit l’Eucaristia. Li donem milions de gràcies per l’acollida i l’afecte, i ja l’afegim a la llista de persones que encomanem pel camí, a ell i a la seva parròquia.

Ara comença la recollida per equips. Quina sincronització, cal veure-ho: rentar plats i olles, netejar lavabos, carregar la furgo; tot amb un estil ràpid i eficient. Tan bon punt acabem, tothom al llit, a somiar angelets. Bona nit, pares!