Crònica de dimarts, 18 de juliol

Avui ens hem despertat una mica més tard, a les 3.30 de la matinada. El matí ha estat tranquil, com ja és costum. El ritme continua sent ràpid gràcies a les nits fresques.

A la parada de l’esmorzar hi havia gana: alguns fins i tot s’han menjat el pollastre que havia sobrat del dia anterior. A aquelles hores, i amb 20 km a les cames, no hi ha menjar que sobrevisqui. En un moment de l’etapa, el grup de música conegut allà on va, els «Rolling Smokes», capitanejat avui per en Del Pozo, ha decidit anar al final del grup amb els endarrerits, animant i cantant tota mena de cançons amb les seves dues guitarres a la mà. Quin gust veure com tothom s’ajuda durant cada etapa.

Hem arribat força d’hora, i el dia ha estat de descans. Quan l’arribada a Ciudad Real era imminent, el mossèn ha dit que ens esperava una sorpresa. Tothom s’ha posat a pensar, i en Nacho Campmany apostava que la sorpresa era un Telepizza esperant-nos tan bon punt arribéssim. L’arribada no ha complert els seus desitjos: en comptes de Telepizza, era aire condicionat. Prioritats diferents entre pelegrins després d’una etapa de calor.

Entre els mossens han decidit fer una tarda de pregària. Han exposat el Santíssim i durant 2 hores podíem anar a resar. La veritat és que ha estat un bon moment perquè cada pelegrí resés tranquil·lament i agraís el que està sent aquest pelegrinatge, la gent amb qui estem, i, sobretot, es recordés de totes les persones que anem coneixent.

Avui ens han acollit al col·legi dels salesians de Ciudad Real. La veritat és que ens han cuidat superbé des del primer moment. Com sempre, l’acollida no deixa de sorprendre’ns. Les persones de recepció i de manteniment del col·legi al·lucinaven amb el pelegrinatge. Ens animaven dient: «Que valents! Quin gust veure joves així!». Estaven tots molt contents de tenir-nos al col·legi.

Avui han vingut els pares Torrelles a passar la tarda amb nosaltres. La veritat és que els donem les gràcies pel bé que ens estan cuidant aquests dies amb el menjar que ens porten per sopar. Menjar plats ben cuinats i de qualitat alegra la tarda a qualsevol pelegrí. I més si el menú és com el d’avui: amanida d’estiu i llom amb patates fregides. Han descobert que a l’Ana Gomar li encanten, i per això li han preparat un plat ple de patates només per a ella; al final ha decidit compartir-ne una mica.

De postres, gelat una altra vegada! Donem gràcies per aquesta gratuïtat de gelats que van i venen. Avui els ha portat el càtering, i n’hi ha molts que n’han trepetit i quatrepetit. La veritat és que s’agraeixen, perquè avui, mentre sopàvem a les 7 de la tarda, feia 41 graus i calia menjar-lo de pressa perquè es desfeia.

Després d’una estona de tertúlia amb els pares Torrelles i unes quantes cançons, ens n’anem a dormir. Ens han dit que demà l’etapa és curta, de 27 km; a veure si és així i podem anar a la piscina i descansar.

Bona nit, pares!