Crònica de dilluns, 31 de juliol

Estimats pares:

Per resumir el dia d’avui, podríem dir que ha estat el nostre gran salt a la fama. Resulta que la televisió nacional portuguesa (RTP) s’ha assabentat de la nostra aventura i ha vingut a conèixer aquesta colla de bojos. Ens han gravat caminant l’últim tram de l’etapa, arribant a Pavia i muntant el campament. També han entrevistat uns quants pelegrins: els han preguntat per les raons que els han dut a emprendre aquest camí i pels canvis que han experimentat aquests dies. Sortirem aquesta nit al telenotícies, quins nervis!

En un altre ordre de coses, heu de saber que fa poc s’ha fundat una societat entre els caminants anomenada «El Club de les Conferències». Vista la gran manca de temes de conversa, han establert que cada membre parli durant una hora sobre un tema que triï, per passar l’estona. Les males llengües diuen que, quan Mn. Toni ha començat a explicar la seva tesi doctoral, alguns membres del club s’han allunyat dissimuladament del grup…

Avui la nostra destinació era Pavia, un poblet ple de gent boníssima. A l’entrada de l’església havien posat una capsa per a donatius amb el cartell «Per al menjar dels joves», i d’allà han sortit els banquets amb què ens han obsequiat, tant al dinar com al sopar. A més, ens els han servit en plats de debò, de pisa, i les adorables cuineres anaven cantussejant mentre servien i rentaven plats.

El pare Nelson ha presidit la nostra missa; a l’homilia ens ha animat a pregar perquè aquesta JMJ sigui una nova Pentecosta: que tots els joves hi anem amb el cor obert i ben conscients que el Senyor ens vol lliures.

Com a incident del dia, confessem amb vergonya que el postureig ens ha jugat una mala passada. Volíem gravar amb el dron la nostra sortida de l’allotjament cap a l’església, així que ens hi hem ficat a dins i hem tancat la porta. Resultat: ens hi hem quedat atrapats uns 20 minuts, fins que ens han pogut venir a rescatar. Absurd però divertit.

A la nit hem fet una petita tertúlia amb els joves i les feligreses d’aquí, que ens han cantat un parell de cançons precioses de l’Alentejo, la regió portuguesa on som. Hem resat completes tots junts i hem acabat amb el cant de «Buenas noches, María». Sabeu què? Que els de Pavia també l’han cantada, en la seva llengua, i ha sonat preciosa. Aquestes coses que té l’Església universal…

Bona nit a tothom!