Crònica de dilluns, 3 de juliol

L’etapa d’avui ens ha regalat els paisatges més espectaculars que hem vist fins ara. Hem passat per Peníscola, on hem vist de lluny la fortalesa del papa Luna, i després hem caminat durant unes quantes hores al costat d’una platja rocosa. El mar es veia brillant, blau i netíssim. Ha estat difícil reprimir les ganes de saltar-hi!

Avui l’etapa era llargueta: 38 km. Cap al final ens faltaven forces, però ho hem solucionat amb el remei que sempre ens funciona: cantar a crits. Hem fet un repertori d’allò més variat: no hi han faltat els nostres clàssics «Color esperanza» ni «Tenía tanto que darte». La cançó estrella ha estat «Una sardina, dos sardinas», que hem cantat durant 20 minuts sense parar (és que, quan ens dona per alguna cosa, som molt perseverants…).

L’allotjament d’avui ha estat una mica peculiar: un càmping ple de nens fent activitats d’estiu, que han flipat del tot amb la nostra arribada amb la creu enlaire. A mitja tarda s’ha posat a ploure, cosa que no hauria estat cap problema si no fos que avui pensàvem celebrar la missa a l’aire lliure… Però la solució que ha ideat Mn. Toni ha estat genial: ens hem ficat tots, ben atapeïts, dins d’un dels nostres bungalous: els 55 pelegrins en un espai pensat per a 6. Allà hem celebrat una missa que tenia tota la calidesa dels primers cristians a les catacumbes: una mica incòmodes però molt units, sentint la fraternitat i fent-nos conscients que, mentre el Senyor sigui enmig nostre, no hi ha cap dificultat que no es pugui superar.

A la meditació, el mossèn ens ha ajudat a reflexionar sobre la importància de l’educació, arran del relat de Moisès, que va ser educat exquisidament a la cort del faraó. Ens ha animat a prendre’ns molt seriosament la nostra educació, no només l’acadèmica, sinó també l’espiritual i l’afectiva, tan necessàries per adquirir maduresa i encertar les nostres decisions. Són temes per rumiar-hi…

Això és tot per avui! Bona nit, pares!!