Crònica de dijous, 3 d’agost

Biscainho – Vila Franca de Xira

Crònica curta i directa, perquè un servidor ha de dormir i arribar descansat a la terra promesa (i també perquè demà hem de sortir guapos a la tele).

El dia ha començat amb la penúltima hora de silenci, que ha perdut tota la seva atmosfera reflexiva quan un rot digne d’en Shrek ha esbudellat la nit. L’autor continua en cerca i captura…

L’etapa ha estat marcada per un esplendorós desplegament policial que ens obria camí: cotxes patrulla, la GNR, quatre motos i uns quants agents tallaven la nacional perquè aquests nois poguessin acabar la seva aventura. Semblàvem una comitiva presidencial.

En aquest context, uns quants orangutans (a saber: en Miguel del Pozo, en Beto Gel, en Jaume Morer, en Martí Ramió i en Tato Salvador) no han parat de cantar a crits mentre conductors de camions i cotxes aturats els gravaven les venes del coll, que se’ls marcaven com arbres genealògics.

La música ha animat pelegrins i policies, que somreien darrere del passamuntanyes, fins al punt que un agent s’ha posat a cantar «Caminando por la vida» amb nosaltres. Definitivament, el nostre Melendi és internacional.

Així, com a recapitulació ràpida de moments icònics, tenim en Jaime i en Luis passant-se una síndria com si entrenessin amb els All Blacks; el vent, que s’ha endut les gorres de la Paula González i d’en Nil Bou (la providència ha permès que un altre pelegrí la recuperés de l’asfalt); una altra dutxa precària a cops de mànega per al ramat de testosterona, i la composició d’un nou èxit dels Rolling Smokes per baixar els fums a la banda femenina Canto de Locos (no ens arriben ni a la sola de la sabata).

Després d’un sopar en què uns aspersors ens han deixat més xops que en Don Lockwood a Cantant sota la pluja, hem tingut una tertúlia llegendària, a la qual s’han afegit 7 joves d’Arbúcies i Mn. Dito.

Durant la tertúlia, els nostres 3 alemanys ens han delectat amb una cançó popular alemanya; les noies de Canto de Locos ens han tornat a cantar el seu single; els nois han contestat amb el seu himne, acompanyat per la guitarra d’en Santi Salvador; l’Uri Gel ha tret els seus passos prohibits ballant «Cuando un cristiano baila», i en Fer Marqués ha interromput l’speech de Mn. Toni amb el seu clàssic «Twist and Shout».

Això és tot, família. Només ens queda un despertar vietnamita: demà coronem el pelegrinatge. Gràcies per seguir-nos; us encomanem. I recordeu: es irmão do senhor Martines.