Częstochowa 2022 · 30 de juliol del 2022 · 3 min de lectura
Crònica del dissabte, 30 de juliol
Estimats pares, avis, germans, nebots, mascotes i la resta de pelegrins:
No espereu grans dots literàries, perquè aquesta crònica i la de demà les escriurà una colla d’11 xavals en una furgoneta i dos capellans, i la inspiració en aquests moments és escassa.
Aquest matí ens hem despertat amb la sensació agredolça de l’últim dia de pelegrinatge: agra perquè deixem enrere uns dies inoblidables aquí a Polònia, i dolça perquè ja tenim ganes de tornar a casa per abraçar els nostres pares.
Cadascú s’ha despertat a casa de la seva família adoptiva, on ens han preparat un últim esmorzar suculent. Després de les fotos de rigor i dels comiats, hem anat a la parròquia de Sant Climent, on ens hem acomiadat de Jesús eucaristia, donant gràcies per tants dons rebuts del rector i dels seus feligresos aquests dies a Wieliczka.
Després dels cants de rigor, hem anat a l’autobús per desplaçar-nos a la imponent basílica de Sant Joan Pau II. Allà hem celebrat l’eucaristia davant la làpida original de la primera tomba del Papa.
Mn. Toni ens ha recordat a l’homilia que el pelegrinatge a Polònia s’ha acabat, però que el nostre veritable pelegrinatge és cap al cel, perquè el temps passa i l’eternitat espera; per tant, continuem sent pelegrins cap a la santedat.
També a les nostres cases, com deia sant Joan Pau II, hem d’«obrir de bat a bat les portes del nostre cor a Crist». Perquè només en Crist podem trobar la veritable felicitat. Ens ha demanat que l’alegria d’aquests dies la visquem també a les nostres llars, com a pelegrins.
En acabar la missa, ens ha saludat el responsable de pelegrinatges de la diòcesi de Cracòvia, que ens ha animat a participar en properes edicions del seu pelegrinatge Cracòvia-Częstochowa. Ens ha agraït que no haguéssim tingut por de viatjar a Polònia per culpa de la guerra.
Després de la missa hem visitat el santuari, de dimensions grandioses, amb una catequesi bíblica espectacular feta amb mosaics d’una gran bellesa a totes les parets. Ens ha impressionat molt que en un racó de la basílica hi hagués la sotana original que portava el Sant Pare el dia de l’atemptat, el 13 de maig de 1981. La sotana està tota ensangonada, i s’hi poden veure perfectament els forats de les bales que van impactar en el cos del Papa.
Després de la visita hem anat a fer de turistes i a comprar records, i segur que n’hi haurà algun per a vosaltres de part dels pelegrins.
Després de la visita hem fet l’oració a la capella de Santa Faustina Kowalska. L’Arnau recorda amb afecte les paraules de l’insigne predicador: que aquest pelegrinatge no pot ser un vernís; que, encara que ens costi fer l’oració, ara, quan arribem a casa, Crist ens espera cada dia per a una trobada amb ell al nostre cor.
Acabada la meditació, hem anat a dinar un pollastre polonès suculent amb patates. Ens hem acomiadat i hem obsequiat en Pawel, que tantes mostres d’afecte ha tingut amb tots nosaltres.
Acabat el dinar, els 13 magnífics ens hem embotit a les furgonetes per començar el retorn a la Ciutat Comtal. Hem seguit amb interès les peripècies dels de l’avió, i hem comprovat que Ryanair avui no ha fet vaga. Els de les furgos continuem camí a cop de guitarra, però el més destacable és que el nostre mestre del son, en Raúl Crespo, també conegut com a Dormi-Marvel, no ha aclucat l’ull en tot el camí i ens ha delectat amb un gran repertori de cançons. Deu ser per això que ha plogut durant bona part del trajecte?
Després d’un pizza-stop, menjant la pizza que va sobrar del sopar d’ahir, i de 6 hores de camí, els pelegrins ja descansen en un hotel de l’Alemanya profunda.
Demà continuarem la ruta, ben embotits en l’esperit del pelegrí.
Resem per vosaltres, pares, avis, germans, nebots, mascotes i la resta de pelegrins.