Salta al contingut
BCN amb el Papa

Częstochowa 2022 · 29 de juliol del 2022 · 3 min de lectura

Crònica del divendres, 29 de juliol

Estimats pares, avis, germans, nebots, mascotes i la resta de pelegrins:

El dia d’avui ha estat molt complet. Al matí hem visitat el santuari de la Divina Misericòrdia. Primer hem celebrat la missa a l’església del convent on va viure una temporada santa Faustina Kowalska; allà hem pogut besar una relíquia seva i hem escoltat l’explicació de la seva vida de boca d’una de les monges de la congregació.

Ens ha explicat el significat de la famosa imatge de Jesús Misericordiós, amb la sang i l’aigua que surten del seu Cor obert. Les paraules que l’acompanyen poden ser una bona jaculatòria davant les nostres preocupacions de cada dia, grans i petites: «Jesús, confio en Vós».

Després hem anat al santuari modern, que és just al costat i té unes dimensions enormes per poder acollir molts pelegrins. Hem pujat a la torre altíssima i hem resat el rosari dalt de tot, encomanant tota la ciutat que arribàvem a veure.

Al migdia, en Pawel ens ha portat a la seva parròquia, perquè li feia molta il·lusió. És un convent franciscà de més de 200 anys d’antiguitat, amb uns jardins preciosos on hem dinat i hem «tertuliejat». Fins i tot hi havia un camp de futbol, i els nostres nois, és clar, hi han jugat el seu partit (i s’han fet amics de dos adolescents polonesos, una altra de les seves habilitats genials).

A la tarda hem visitat un lloc molt especial i típic d’aquí: les mines de sal de Wieliczka. Hem baixat a moooooolts metres de profunditat i hem recorregut llargs passadissos amb parets, terres i sostres de sal (i sí, ho hem comprovat llepant alguna que altra superfície 😂).

Hem après coses sobre l’antic ofici de la mineria, hem contemplat llacs subterranis al so de la música de Chopin i hem après que hi va haver un temps en què, amb un bloc de sal, es podia comprar una ciutat sencera.

Dins de les mines fins i tot hi havia capelles! La més gran de totes té uns baixos relleus espectaculars, esculpits en sal, que representen diverses escenes de la vida de Jesús.

A la nit hem fet el millor pla: ens hem reunit als salons parroquials amb totes les famílies que ens han acollit i hi hem sopat i fet tertúlia. La barreja de castellà, polonès i anglès ho ha fet tot molt divertit.

Hem cantat i ballat cançons poloneses i espanyoles (el nostre nou èxit és «Clavelitos», amb la lletra adaptada al nostre estimadíssim guia: «Pawelitos»). També hem fet uns quants obsequis a les nostres famílies adoptives i els hem agraït un milió de vegades la seva acollida i generositat.

Ens n’anem a dormir amb una mica de pena, perquè és la nostra última nit a Polònia, però alhora amb el cor ple d’alegria. Hem viscut tantes coses boniquíssimes aquests dies que realment no hi ha lloc per a la tristesa. Després de tot això, només podem exclamar: que bé que s’està a prop de Déu i dels nostres germans!

Un petó de bona nit a tots els pares, avis, germans, nebots, mascotes i la resta de pelegrins.