Częstochowa 2022

El juliol del 2022, 64 joves van tornar a Polònia per fer un pelegrinatge com els que fan els polonesos: caminar fins a Częstochowa, on es venera la Mare de Déu Negra, patrona del país, i on cada any pelegrinen cinc milions de persones. La majoria va volar a Balice, a Cracòvia, el 19 de juliol; uns quants hi van arribar amb furgonetes, després de gairebé dos dies de carretera, per portar l’equipatge i preparar-ho tot. Ho va fer possible en Pawel, un polonès que havien conegut a la JMJ de Polònia, que els va posar en contacte amb l’arxidiòcesi i els va fer de traductor.

Una creu i cinc dies de camí

L’arxidiòcesi de Cracòvia els va lliurar una creu històrica perquè la portessin fins al santuari, i un equip de guies polonesos els va acompanyar per carreteres i camins, de Cracòvia a Tarnawa, Pilica, Włodowice, Zaborze, Olsztyn i Częstochowa. Les normes eren estrictes: a Polònia un grup gran no pot començar a caminar abans de les sis del matí, i es caminava dues hores i es descansava mitja hora, amb alguna parada més llarga per celebrar missa i menjar entrepans. Primer camps de cereals, després boscos verds i frondosos. La primera hora, en silenci, servia per pregar, i als descansos llegien una carta que, suposadament, els escrivia sant Joan Pau II. Per a en Juan Pablo, aquella marxa de cinc dies per l’asfalt va ser «una catequesi de la vida».

Jasna Góra

Van entrar al santuari cantant a ple pulmó i van anar directament als peus de la Mare de Déu de Częstochowa per deixar-hi les intencions que havien portat a sobre tot el camí. Aquella nit van seguir la tradició de donar-li la bona nit, i l’endemà alguns van matinar per donar-li el bon dia. En Nacho, impressionat per tanta devoció, ho tenia clar: «Es notava que era un país on Déu era molt present».

Acollits com a fills

Els últims dies els van acollir famílies poloneses que els van tractar, diu en Nacho, «com si fóssim els seus propis fills». En Juan Pablo s’allotjava amb un grup de deu nois en una casa de Wieliczka on l’àvia es llevava a les cinc del matí per preparar-los un esmorzar suculent. El 28 de juliol van fer una hora santa a Cracòvia, i el 29 van sopar amb les famílies per acomiadar-se’n. També van recórrer els llocs de la vida de sant Joan Pau II —Wadowice, la seva casa—, Kalwaria, el santuari de la Divina Misericòrdia, les mines de sal i Auschwitz, on en Nacho va entendre que, «fins i tot enmig del dolor, Déu pot ser-hi present».

D’aquell estiu en va quedar una cançó, «Dona toda tu vida», que un dels pelegrins va insistir que aprenguessin tots a Polònia i que un any després ja era l’himne dels seus pelegrinatges. I una lliçó, que la Michelle explica així: hi va aprendre que «el que és senzill és més que suficient i que Crist és present en les nostres situacions més quotidianes».