Salta al contingut
BCN amb el Papa

Częstochowa 2022 · 31 de juliol del 2022 · 4 min de lectura

Crònica del diumenge, 31 de juliol

Estimats pares, avis, germans, nebots, mascotes i la resta de pelegrins:

Amb quina satisfacció us enviàvem la crònica d’ahir, davant la porta del meravellós hotel on havíem de dormir. Pocs minuts després, el mossèn ens comunicava que no hi havia places per a nosaltres i que havíem de continuar buscant.

Després de 8 intents, tots els hotels estaven tancats o plens, i sentíem la impotència, igual que Maria i Josep buscant posada. A les 2 de la matinada, després de tant buscar, vam decidir acampar en un racó amagat de l’estepa alemanya, seguint així el nostre esperit de pelegrí.

L’Arnau Gel i en Miquel Bes sempre havien somiat dormir en una «camper», i van improvisar un llit còmode a l’Elefant Blau.

Mn. Toni va decidir dormir sota el «Moby Dick», per sentir-ne l’escalfor davant una nit que s’anunciava freda.

Els germans Crespo, que ja estaven en posició fetal des de les 3 de la tarda, ni es van immutar i van continuar dormint plàcidament a la furgoneta, custodiant amb la seva presència les maletes de la resta de pelegrins.

La resta vam plantar el campament en una pineda sota les estrelles, molt a prop de les furgonetes.

Així ens hem despertat l’últim dia del nostre pelegrinatge, donant gràcies a Déu pels seus tocs d’humor fins a l’últim moment. L’escena d’aquest matí ha estat divertida quan ha aparegut una senyora que s’ha trobat dos capellans i 11 joves acampats en un vessant del seu poble.

Després d’un esmorzar llampec, hem tret un pastís a l’Ignasi per cantar-li i desitjar-li un bon sant.

Més tard, ens hem tornat a embotir a les nostres velles i fidels companyes de viatge, les furgonetes.

En Lolek ens ha recordat avui que aquest ha estat un més dels molts pelegrinatges que hem fet, en què hem d’agrair a Déu els seus infinits detalls d’amor. Tots ens ajuden a créixer tant humanament com espiritualment, i tots apunten a la meta de la santedat.

Després d’una bona estona de viatge, ens hem aturat al santuari on reposen les restes de sant Joan Maria Vianney. Hem celebrat la santa missa amb Mn. Toni visiblement emocionat, perquè el rector d’Ars és el patró de tot el clergat secular.

Les lectures de la missa d’avui ens recorden que som ciutadans del Cel i que ens hem de despullar de l’home vell per viure cap a Déu. A l’homilia ens ha demanat que posem el nostre tresor en Jesús.

Després de la santa missa, hem anat a un restaurant deliciós de primera línia, també conegut com a McDonald’s, on ens hem posat les botes gràcies a una barra lliure per celebrar el sant de l’Ignasi. Després de moltes rialles, diversions i cants, ja encarem els últims quilòmetres del nostre pelegrinatge.

Tanquem, doncs, amb aquesta crònica, l’última pàgina d’un nou pelegrinatge, donant gràcies a Déu perquè ens ha facilitat la trobada amb Ell. Ara tenim en el record tots els qui han fet possible aquest trosset de Cel: vosaltres, pares, amics i feligresos, que heu resat i ens heu acompanyat a través d’aquestes cròniques. Podeu estar segurs que caminàveu amb nosaltres.

El clima i la fe del poble de Polònia ens han ajudat a viure amb més intensitat tants moments a prop del Senyor.

També volem donar les gràcies a l’Albert i a l’Álvaro, la nostra intrèpida intendència, per la seva dedicació abnegada a tots i cadascun de nosaltres, perquè a Polònia fer-se entendre és una missió impossible.

Un record molt viu per a en Pawel, que ha estat el nostre àngel de la guarda des que vam posar els peus a Polònia: sense ell, aquest clima d’alegria no hauria estat possible.

Finalment, a tots i cadascun de vosaltres, pelegrins, que heu viscut el pelegrinatge com a autèntics romeus: ben segur que heu arrencat el millor dels seus somriures a la Mare de Déu Negra de Jasna Góra. Allà, als peus de la nostra mare, vam posar els nostres cors amb l’esperança que aquest pelegrinatge sigui el primer, però no l’últim, per a molts de vosaltres. Que l’ambient de fe, fraternitat i alegria que hem viscut aquests dies es repeteixi a les nostres cases i a la parròquia, i sigui un punt i a part per als pelegrinatges que vindran.

Amb el desig que aquesta nit, en arribar a casa, no ens trobem les portes tancades, com als hotels d’Alemanya, i amb la certesa que descansarem en un bon matalàs, ens acomiadem de vosaltres, pares, avis, germans, nebots, mascotes i la resta de pelegrins.

Fins a les cròniques del pròxim pelegrinatge!