Salta al contingut
BCN amb el Papa

Częstochowa 2022 · 20 de juliol del 2022 · 4 min de lectura

Crònica del dimecres, 20 de juliol

Estimats pares, avis, nebots, mascotes i la resta de pelegrins,

Bon dia, Cracòvia! Això és el que pensaven tots els pelegrins aquest matí. Per fi som aquí, després de tot el curs somiant despertar-nos a Polònia. Al final, la missa a la capella on sant Joan Pau II va ser ordenat serà demà a les 8 del matí i no avui; perdoneu, coses del directe.

Però sí que hem celebrat la santa missa a l’església de Santa Bàrbara a primera hora del matí; és una de les 3 esglésies que hi ha a la plaça del centre de la ciutat.

En acabar, hem fet una visita guiada per la ciutat, en què hem après la història i llegendes, i hem conegut reis, bisbes i sants fins a arribar al nostre company de viatge, en Lolek, és a dir, sant Joan Pau II. Ha estat sorprenent, perquè a l’església de Santa Maria hi ha un retaule molt gran que la presideix, i encara ens hem quedat més sorpresos quan una monja ha sortit i ha obert el retaule, d’unes dimensions enormes, amb una barra de metall: l’escena principal era la Dormició de la Mare de Déu envoltada dels apòstols. Tots ens hem quedat bocabadats de com n’era de bonic.

En sortir hem pogut sentir la meravellosa trompeta que sona durant 15 segons cada hora en punt des de la torre més alta. I no és una gravació, sinó un bomber que es passa tot el dia allà dalt fins que arriba el relleu.

La visita ha acabat a l’església dels franciscans. Just al davant hi ha el palau episcopal, on hi ha la famosa finestra del Papa: era on en Karol, quan era bisbe, s’abocava per parlar amb els joves, i on més endavant, ja com a Papa, s’hi reunien grans multituds per escoltar-lo, fer bromes i fins i tot cantar cançons junts.

Després de 3 hores visitant la ciutat ha arribat l’hora de dinar: els equips de servei ja estan en marxa i uns quants pelegrins havien preparat entrepans per a tothom. Hem dinat en un parc, a l’ombra dels arbres, perquè la calor de Cracòvia és forta. De fet, al centre de la ciutat hi havia un camió que tirava aigua com si fos una mànega. No sabem si netejava els carrers o si era perquè la gent es refresqués. El cas és que, sense pensar-ho, ens hem quedat amb la segona opció i molts hem acabat xops.

A la tarda hem tingut una estona lliure per tocar la guitarra, jugar a cartes, visitar la ciutat, anar a resar, etc. Després de la pausa, i amb les forces recuperades, hem fet la lectura espiritual al parc i el rosari a l’església dels Franciscans. Hem caminat fins al convent de carmelites, on Mn. Toni ens ha predicat una meditació. Ens deia que aquest matí hem fet pla de turistes, però que nosaltres no som turistes, sinó pelegrins: la diferència és que sabem què volem, sabem quina és la meta, que és arribar a Częstochowa. Un turista es queda on està bé, on està còmode i satisfet materialment. No: nosaltres busquem Déu i hi posem el nostre cor. Per això som pelegrins, perquè ens volem allunyar de tot el que és material —del mòbil, de les comoditats, de les coses a què estem aferrats— per adreçar-nos a Déu, que és la font de la veritat on un sacia la set. Per això som pelegrins del cel, que és on volem arribar de veritat. Que bonic és caminar junts; en aquest pelegrinatge ho notarem de debò. Saber que tenim l’Església, que és qui ens endinsa en el misteri de Crist. La millor manera de pelegrinar cap a la santedat és obrint les portes a Crist. Per això ens ha explicat com ell, de jove, va decidir lliurar-ho tot al Senyor perquè fos Déu mateix qui guiés la seva vida. Això és el que ens explicava i el que meditàvem davant el Santíssim Sagrament exposat: ser generosos obrint la porta del nostre cor perquè el Senyor en disposi.

Per acabar, no podem deixar-nos L’ANÈCDOTA: una germana Arroyo s’ha quedat tancada al lavabo abans de sopar. Quina aventura! La Maria Miñana ha hagut de fer servir les seves habilitats amb la llengua de signes per dir al conserge que hi havia una noia tancada al lavabo. Semblava que no podria sopar, però un altre treballador de l’hotel ha girat el pestell cap al costat contrari del que el girava la presonera del lavabo, i la porta s’ha obert. En fi, coses dels pestells, explica l’afectada per l’incident…

Després de sopar hem tingut una estona de tertúlia i cançons, a més d’una ronda de llaminadures per agafar forces per a demà, que arriba la nostra primera etapa, de 32 km. Hi ha moltes ganes: la graella de sortida col·loca els Girona al capdavant, però els Gel i els Sarsanedas també lluiten per ser als primers llocs. Quanta il·lusió que hi ha en aquest pelegrinatge! Sobretot ens hem encomanat molt a la Mare de Déu de Częstochowa, que d’aquí a pocs dies coneixerem, i hi anem tots amb les motxilles carregades d’intencions.

Demà us continuarem informant! Des de Cracòvia, us portem a tots en les nostres oracions!