Salta al contingut
BCN amb el Papa

Częstochowa 2022 · 21 de juliol del 2022 · 5 min de lectura

Crònica del dijous, 21 de juliol

Estimats pares, avis, germans, nebots, mascotes i la resta de pelegrins,

Avui sí que hem celebrat la missa a les 8 del matí a la capella de l’arquebisbat on sant Joan Pau II va ser ordenat sacerdot. Aquí tots hem recordat i ens hem imaginat en Karol estirat a terra amb els braços en creu, consagrant el seu cor al de Jesús. El mossèn ens ha ajudat a meditar aquest gran moment d’aquest sant com una casa que té l’Església. Seguint amb la idea que ens acompanya en aquest pelegrinatge i que acompanya tot cristià, la de lliurar-se totalment a Crist, avui ho hem fet en acabar la missa amb l’oració de consagració al cor de Jesús que tantes vegades hem resat a Sant Mateu.

L’encarregat dels pelegrinatges a Cracòvia ens ha saludat i ens ha donat una creu perquè la portem durant la pere: és una creu que porten sempre els polonesos quan pelegrinen. És una creu de 200 anys d’història i, quan no la porten en els pelegrinatges, és a la catedral. Molt il·lusionats, l’hem agafada i l’hem carregada; més val que no la perdem, perquè diuen que en algun pelegrinatge la creu de Sant Mateu s’ha quedat darrere una porta després d’un descans. Així que és molt bonic anar caminant i veure dues creus, una al davant de l’expedició i una altra tancant el grup.

Els pelegrinatges a Polònia, com ens explicava el mossèn, es fan per carretera, amb 4 persones que ens guien i controlen el trànsit. La veritat és que hem sortit per la porta gran des del palau episcopal: fins i tot ens escortava un cotxe de policia. Realment podem estar molt tranquils, perquè experiència de pelegrinar, en tenen. No podem oblidar-nos de l’hospitalitat que ens ofereixen. A la primera parada hem arribat a una parròquia enorme, i ens tenien preparat un esmorzar: cafè, galetes de xocolata, un croissant amb melmelada de maduixa… en fi, un festí! En Xipi i en Marc s’han posat les botes amb les de xocolata. I el mossèn estava feliç, perquè el bisbat també ens ha regalat 350 litres d’aigua… però aigua AMB GAS! No sabem què fer amb tanta aigua: aquí no hi ha qui se la begui. La furgo d’intendència es planteja canviar-la als supermercats.

La caminada ha anat de meravella. És veritat que el sol crema, però l’Alegria dels pelegrins es transmetia d’una punta a l’altra de la colla. És cert que caminem com si fóssim un cotxe: un guia al darrere i un altre al davant marcant el ritme, i nosaltres al mig. Som com un cuc que no para, que balla, que riu, que aplaudeix, que saluda tothom que ens trobem. També hem resat el rosari mentre caminàvem, amb el megàfon que ens han deixat. Era molt bonic, perquè al llarg del camí hi havia moltes imatges de la Mare de Déu, i moltes de la de Częstochowa.

En arribar al poble, després de 32 km d’etapa… no hi havia dutxes!!!!! I ara què? Doncs resulta que, al final, en comptes de dormir en una escola ens han canviat de lloc i hem acabat en un hangar de bombers… Així que, solucionat: venen els bombers, treuen el camió i dutxa feta. Al mossèn això li ha encantat: diu que ha estat la dutxa més ràpida de tots els pelegrinatges. Diu que per Reis es demana un camió de bombers per als pròxims pelegrinatges.

Després de la dutxa exprés i de la comissió de les germanes Miñana i l’Ivan rebentant butllofes (sembla que alguns ja porten companys de viatge als peus), hem tingut la nostra estona d’oració, amb la predicació del mossèn. Ens ajudava a meditar sobre el cor jove que tenim, que és ple d’afectes, però que hem de posar aquests afectes en Crist, i llavors Ell ens farà descobrir el seu propi cor, que ens estima amb bogeria i que també és un cor ple d’afecte que ens vol donar. Però un cor jove ha d’anar amb compte, perquè se’n poden aprofitar o ens podem aprofitar d’altres cors, i tard o d’hora es paga. Per tant, no permetis que et robin el teu cor jove, ni la gent, ni les coses materials, ni les modes d’avui dia. L’amor humà està fet per a l’amor de veritat, i aquest es troba en Crist. Per això hem d’obrir el nostre cor de bat a bat a Crist, perquè l’ompli de l’amor de veritat i d’un amor etern. Obrir les portes a Crist, ens deia el mossèn, no és fer moltes coses, sinó deixar-se fer per les obres de Déu. Aquestes obres no són de les que criden l’atenció o són espectaculars als ulls humans, sinó les que són senzilles i es veuen amb els ulls de la fe. I la millor de totes és l’eucaristia, on Crist s’amaga però hi és present. Així com en l’Alegria de tots nosaltres: aquesta Alegria de tots els pelegrins és gràcies a la proximitat i la presència de Déu en cadascú.

Tornem a donar gràcies, en aquesta gran jornada d’avui, a l’Alvaro i l’Albert, els nostres homes d’intendència, que avui s’han encarregat de recollir una incorporació: en Nacho Campmany. Diuen que, després d’un dia amb ell a la furgo, ja en tenen prou i demà ens el deixaran perquè camini amb tots nosaltres. Diuen que no li volen deixar el megàfon perquè, si no, no el deixarà anar. Demà us explicarem si ha estat així.

Ens n’anem a dormir rebentats, perquè, encara que no hagi estat gaire dur, havíem menystingut el sol i l’asfalt, i ja n’hi ha molts que roncan.

Demà a les 6 del matí ens despertarem per resar una mica, esmorzar i posar-nos en marxa a caminar.

Continuem resant per tots vosaltres. No deixeu de fer-ho pels fruits d’aquest pelegrinatge.

Com a anècdota d’avui, mentre caminàvem, el mossèn s’ha trobat una estampa de sant Joan Pau II a terra. Li ha fet molta il·lusió veure que la devoció per aquest sant, que tant ha fet per l’Església, està tan estesa.

Fins demà, pares, avis, germans, nebots, mascotes i la resta de pelegrins!