Salta al contingut
BCN amb el Papa

Częstochowa 2022 · 19 de juliol del 2022 · 4 min de lectura

Crònica del dimarts, 19 de juliol

Estimats pares, avis, nebots, mascotes i la resta de pelegrins,

Avui, per fi, ha arribat la resta de pelegrins. L’aventura de l’avió és plena d’anècdotes, i els de Ryanair se’n recordaran, de nosaltres. Malgrat la vaga que hi havia i tot, el nostre vol era dels anomenats de serveis mínims, és a dir, que com a mínim algun vol ha de sortir quan hi ha vaga, i aquell era el nostre. És clar que aquest pelegrinatge és de Déu i de la Mare de Déu: tot va com una seda quan ho deixem a les seves mans, ens deia el mossèn a la reunió de Polònia, fa unes quantes setmanes.

A l’avió tot ha anat perfecte. Un pelegrí explica que, només d’arribar, s’ha adormit. Però que en obrir els ulls ha vist tot Sant Mateu, és a dir, el 60% de l’avió, dret i donant voltes pel passadís. El pilot ha sortit a posar ordre, però no ha pogut amb l’emoció de tots els pelegrins.

Per aconseguir que ens asseguéssim, han hagut d’encendre el llum dels cinturons i avisar que venien turbulències. Així ho explica Mn. Toni Vidal, que també ens acompanya en el pelegrinatge.

L’arribada ha estat bufar i fer ampolles: autocar i cap a la residència hotel on ens allotgem. Un cop instal·lats, ens hem reunit tots per rebre les instruccions del pelegrinatge i fer una ronda de presentacions. En Lolek, que és qui ens escriu en aquest pelegrinatge, ens deia que és important gaudir-ne estant pendents no d’un mateix, sinó dels altres; i no només dels nostres amics, sinó de tot el grup, i de cadascú, personalment, tal com és la relació que té i que vol tenir el Senyor amb cadascun de nosaltres.

Acabada la ronda de presentacions, hem fet la lectura espiritual i, ja amb el nostre guia, en Pawel, ens hem dirigit cap a la catedral del Wawel. Malgrat el cansament del viatge amb avió, els nostres ulls tenien forces per gaudir de la meravella que és aquesta catedral, que s’alça sobre un petit turó, envoltada per un riu i emmurallada. Dos guies ens han portat a l’interior de la catedral, on hem conegut una mica la història d’aquesta catedral i del país, Polònia.

Sens dubte, el moment clau i central ha estat, com en tots els nostres pelegrinatges, la santa missa. Hem tingut el privilegi de celebrar-la a la cripta de la catedral on sant Joan Pau II va celebrar la seva primera missa després de ser ordenat. El mossèn ens ha explicat per què en Karol va triar aquest lloc: per a ell era la trobada entre la història del seu país i la seva història personal amb Déu. És la història de cadascú, en què tots vivim derrotes i victòries, però totes formen part del que som i ens fan construir-hi a sobre per poder arribar a la gran meta, que és ser sants, arribar al cel. Tampoc no podem oblidar les nostres arrels per poder respondre’ns a nosaltres mateixos què volem en aquesta vida. Només així, obrint el cor, el Senyor ens podrà mostrar com respondre a la nostra vocació cristiana, de fills de Déu.

En acabar la missa hem tornat a la residència, on ens esperava un sopar suculent. Tots n’hem aprofitat per menjar i agafar forces per al que ens espera, que d’aquí a res ens toca posar-nos a caminar. Alguns ja posen excuses per intentar pujar a la furgo d’intendència, que conduiran l’Alvaro i l’Albert.

Com que molts s’adormien a les postres, de seguida hem anat a fer l’examen de consciència i a resar completes. A les 21:15 h ja resàvem, i el mossèn ens ha explicat que aquesta oració de completes és l’oració que resa l’Església, i amb la qual resava Jesús. És una manera molt bonica d’acabar el dia entrant al cor de Jesús, unint-nos als seus sentiments i resant com ho feia Ell.

En acabar l’oració, tothom ha anat corrents a dormir (i no és broma): haver arribat a l’aeroport a les 2:30 de la matinada i haver estat donant voltes per l’aeroport i per l’avió ha fet que molts caiguessin rendits.

Demà ens espera un gran dia: coneixerem la ciutat de Cracòvia, on sant Joan Pau II va passar uns quants anys de la seva vida, i coneixerem la figura d’aquest gran sant, que va portar l’Església al tercer mil·lenni amb un profund sentit d’esperança i unint-la molt a la persona de Jesucrist, que és on l’home es troba cara a cara amb Déu. Fins demà, pares, avis, nebots, mascotes i la resta de pelegrins!