Częstochowa 2022 · 18 de juliol del 2022 · 3 min de lectura
Crònica del dilluns, 18 de juliol
Estimats pares, avis, nebots, mascotes i la resta de pelegrins,
Avui hem viscut la nostra primera matinada, a les 5:30 del matí. El mossèn ens despertava cantant «Alegre la mañana que nos habla de ti». Hem fet el més important: hem celebrat la santa missa, en què el mossèn ens ha predicat que l’amor no demana signes, sinó que és confiança. I quan demanem signes, és que ens busquem a nosaltres mateixos. Això ens ha animat i reconfortat per a la dura jornada que ens esperava avui.
Després d’un esmorzar llampec hem sortit de la casa de la Heidi, on hem dormit, perduda enmig dels Alps suïssos, un lloc amb unes vistes espectaculars però amb poca cobertura; per això no us va arribar la crònica d’ahir, perdoneu.
Un cop pujats a la furgo, alguns s’han adormit, però els conductors han gaudit d’una carretera meravellosa que voreja el llac de Ginebra. El nostre càmera o paparazzi, en Joan Xipell, ha fet un gran reportatge: hi surten paisatges, muntanyes, vaques, gats i alguna que altra foto moguda. En entrar a Suïssa hem llegit la carta d’en Lolek, que ens anima a oblidar-nos de les nostres comoditats i de les coses materials i a centrar-nos en el Senyor i en els altres. Per això hem continuat el viatge sense música ni ràdio, però, això sí, amb la guitarra a la mà, i fins i tot fent-la servir de caixa per fer ritmes africans.
La resta de la jornada ha continuat amb molta varietat: furgo, furgo i… més furgo.
Hem decidit atorgar els premis Pikolin. El primer premi és per a en Dormimarvel Raul Crespo, que ha estat despert 12 minuts i 47 segons de les 15 hores i 38 minuts de viatge. El segon premi és per a en Miquel Bes, per la seva capacitat de dormir sense recolzar-se en cap finestra. I en tercer lloc, en Marc Leon, pels seus famosos cops de cap, que gairebé arrenquen el braç al mossèn. L’hem batejat com a Zidane cops de cap.
Com heu vist, hem parat a dinar en un Burger King i, com que ens hem portat molt bé durant el viatge (no hem saltat ni corregut per la furgo), en Lolek ens ha convidat a un gelat!
Gran parada i a continuar conduint, travessant França, Suïssa, Alemanya, la República Txeca i arribant a Polònia.
Els germans Gel estan feliços, perquè han visitat 5 països en menys de dos dies.
Avui no hem tingut meditació, el viatge llarg ho impedia. Però hem fet l’oració a la furgo llegint l’homilia d’aquella èpica JMJ 2016 de Cracòvia en què el Papa ens parlava de la conversió de Zaqueu.
Tot i no tenir música, us penseu que hi ha hagut silenci? Les nostres furgos semblen una aula de debat on ningú no calla. Perquè veieu quin nivell tenim, hem passat tota la tarda fent endevinalles. D’altra banda, ningú no vol anar amb l’Alvaro a la furgo: no calla, i ha acabat amb 10 mascaretes com a morrió.
Després de 16 h de viatge arribem a Cracòvia, on ens espera un sopar del més pur estil pa de Polònia. Però després de tanta furgo, entra qualsevol cosa. Avui dormim en llits, i per fi dormirem estirats i no asseguts. A descansar d’un dia mogut sobre l’asfalt.
Hem acabat fent completes i donant gràcies a Déu pel viatge i per haver arribat sans i estalvis.
Amb ganes que arribi la resta de pelegrins, que anirem a buscar a l’aeroport. Fins demà!