Salta al contingut
BCN amb el Papa

Częstochowa 2022 · 17 de juliol del 2022 · 2 min de lectura

Crònica del diumenge, 17 de juliol

Estimats pares, avis, nebots, mascotes i la resta de pelegrins,

L’expedició furgo està sana i estalvia. Tota França s’ha assabentat que la parròquia de Sant Mateu va camí de Polònia.

L’aventura ha començat amb una petita meditació a la parròquia, hem celebrat la missa i, després d’un gran treball en equip, hem carregat les furgos, foto de grup i sortida.

Els primers 20 minuts anaven molt bé, fins que ens hem adonat que un dels conductors s’havia descuidat el DNI i el carnet. Així que hem fet mitja volta de pressa per decisió de la furgo blanca, que és la que mana. Per tant, que ningú es descuidi la documentació a casa. Assegureu-vos de portar-la a sobre.

L’actitud de tot el pelegrinatge és deixar aquest viatge a les mans de Déu i de la Mare de Déu; per això hem decidit riure’ns de la situació i deixar que Déu faci de les seves per acostar-nos més a Ell.

La primera parada ha estat cap a les 13 h a la Jonquera, on havia de ser una parada de 10 min, segons les ordres del mossèn. No ens esperàvem que mitja França fos en aquella benzinera posant gasolina, i ens ha endarrerit una mica més del previst. Tan bon punt en Xipi i l’Ivan s’han posat al volant, tot ha rutllat. Amenitzen el viatge les guitarres d’en Nacho, d’en Miquel Bes i de l’Alvaro Peregrin, i els cants desafinats de… de… alguns dels pelegrins.

Però, sens dubte, els walkies en són els protagonistes: de furgo a furgo s’hi expliquen acudits i històries, i potser el mossèn s’anima a predicar.

A l’hora de dinar (ehem, les cinc de la tarda, ehem) hem parat a dinar en una àrea de servei paradisíaca i innovadora, a 43º a l’ombra, però, això sí, amb una gana ferotge. Diuen que per on passa un pelegrí afamat no hi torna a créixer l’herba. Després de la bona aturada per dinar, hem continuat la nostra travessa pel gran embús que és França.

Després de retencions, cavalls a la carretera i un cotxe calcinat al voral, hem arribat, per fi, a la nostra destinació somiada, el convent de Notre Dame de Betlehem. Allà ens esperaven els llits tous on descansarem, amb l’esperança que demà el camí sigui, com a mínim, tan fecund i profitós com ho ha estat avui.

Com veieu, estem molt bé, contents d’haver arribat a la nostra destinació en plenes facultats, que ja és molt. Als peus de la Mare de Déu posem totes les vostres intencions. Fins demà, pares, avis, nebots, mascotes i la resta de pelegrins 👋🏻✋🏻👋🏻✋🏻