On va començar tot

PELEGRINATGE A TERRA SANTA – DEL 29 DE JULIOL AL 13 D’AGOST DE 2019

Per a un pelegrí, no hi ha cap destinació que es pugui equiparar a Terra Santa. Allà va començar tot. És aquest el lloc escollit per Déu per fer-se present en la història; la terra que va contemplar com, misteriosament, l’eternitat entrava en el temps; la petita i perduda regió on l’amor de Déu, fet carn, va penetrar definitivament en el món per donar un sentit nou a la vida dels homes de tot temps i lloc.

L’estiu del 2019 va ser el moment escollit per dur a terme aquest pelegrinatge de pelegrinatges. Després de diversos anys de preparació logística i interior, un petit grup format per trenta pelegrins vam sortir en avió cap a Terra Santa. Amb això donàvem inici a la primera part del nostre viatge, que va consistir a fer a peu el camí que separa Natzaret de la ciutat de Betlem, seguint una ruta semblant a la que podrien haver fet Josep i Maria abans que nasqués l’Infant, o el mateix Jesús en els seus pelegrinatges cap a Jerusalem.

Vam travessar així, de nord a sud, tot el territori de Palestina al llarg de cinc etapes, i a cada jornada ens va acollir la generosíssima hospitalitat de les petites comunitats cristianes àrabs que encara subsisteixen en aquesta terra tan castigada. En aquestes comunitats vam poder descobrir aquella fe profunda, inquebrantable i sorprenentment alegre que tant caracteritza els cristians que viuen el seu credo en circumstàncies adverses, i que, d’una manera tan punyent, interpel·la el nostre seguiment de Crist, sovint tebi, en condicions més favorables.

Aquesta primera part del pelegrinatge ens va oferir regals com la possibilitat de visitar el pou de Sicar, escenari de la bella pàgina de l’Evangeli que recull la trobada entre Jesús i la samaritana. Situat a la ciutat de Nablus, és un lloc poc visitat perquè cal creuar la frontera entre Israel i Palestina per arribar-hi. Especialment emocionant va ser també la celebració de l’eucaristia en un parc de la petita població de Duma, situada al cor d’una regió de diversos quilòmetres a la rodona sense cap mena de presència cristiana. Celebrar-hi la missa (segurament la primera eucaristia en dècades en aquella zona) va ser, d’alguna manera, com retornar Crist a la seva terra. Aquell dia, aquell parc petit i perdut es va convertir en un cor inflamat que bategava d’amor enmig del desert.

Tanmateix, si hi va haver un moment que va quedar gravat al cor de cadascun dels membres del pelegrinatge, va ser la nostra entrada a Jerusalem en l’última etapa de la ruta. Hi vam arribar de bon matí, després d’haver començat a caminar en plena nit. Amb una emoció profunda i continguda, vam travessar els seus carrers —a aquelles hores, bellament deserts i silenciosos— fins a la basílica del Sant Sepulcre. Amb l’església pràcticament buida, ens vam dirigir al Calvari, on el temps va semblar aturar-se al llarg de la commovedora i íntima hora de pregària que vam viure als peus de la Creu de Crist.

Amb el cor renovat després de la parada a Jerusalem, vam continuar la ruta fins a Betlem. Allà ens vam trobar amb els pares i les famílies dels pelegrins, que acabaven d’aterrar per començar, al nostre costat, la segona part del viatge: una setmana de visita als principals llocs sants de la terra del Senyor. La llista de records és inesgotable: des de la visita a la gruta de Betlem fins a l’entrada al Sant Sepulcre, passant per la celebració de l’eucaristia al Calvari i a l’Anunciació de Natzaret, el viacrucis colpidor pels carrers de Jerusalem, l’emocionant hora d’adoració a la basílica de les Nacions, a Getsemaní, la renovació de les promeses baptismals vora el Jordà, la travessia en barca per les aigües del mar de Galilea, la pujada al mont Tabor…

És difícil posar paraules a tot el que vam viure al llarg d’aquells dies. El misteri de Déu i el de l’home es fan presents d’una manera especialment intensa a cada racó de Terra Santa. Des del moment en què, per la finestra de l’autocar que ens va dur el primer dia de l’aeroport de Tel Aviv a Natzaret, vam albirar de lluny la basílica de l’Anunciació, que s’alçava il·luminada enmig de la nit, el misteri de l’Encarnació de Crist va irrompre amb força en el nostre pelegrinatge per acompanyar-nos al llarg de tots aquells dies. Tot, a Terra Santa, remet a aquest admirable i immerescut intercanvi pel qual Déu es va fer com nosaltres perquè nosaltres poguéssim ser com Ell. Així ho vam viure tots els qui vam participar en aquest pelegrinatge, que vam experimentar com aquest misteri se’ns presentava contínuament davant els ulls a cada pas que fèiem en aquesta terra santificada per la presència del Senyor, per penetrar-nos el cor i deixar-lo profundament colpit.