Salta al contingut
BCN amb el Papa

Les nostres peregrinacions · A peu · 2018

Meritxell 2018

«Pa per avui, fam per a demà»

Dates
A peu
300 km
Dies
12
Etapes
12
Siluetes de pelegrins en un cim rocós a trenc d’alba, amb núvols daurats a les valls.

La ruta

A peu

Les parades

  1. Parròquia de Sant Mateu (Barcelona)23 de juliol
  2. Caldes de Montbui23 de juliol
  3. Moià24 de juliol
  4. Olost25 de juliol
  5. Alpens26 de juliol
  6. Ripoll27 de juliol
  7. Rialb (Queralbs)28 de juliol
  8. Núria29 de juliol
  9. Puigmal30 de juliol
  10. Osseja30 de juliol
Les altres 5 parades
  1. Les Bulloses31 de juliol
  2. Puig Carlit1 d’agost
  3. Coll de Pimorent1 d’agost
  4. Soldeu2 d’agost
  5. Santuari de Meritxell3 d’agost

Meritxell 2018, sempre un pas més

Dotze dies i 300 quilòmetres a peu de Barcelona fins a la Mare de Déu de Meritxell, amb el Puigmal i el Carlit com a etapes reines i una mirada nova a mitja pujada.

El 2018, un grup de 35 joves va pelegrinar a peu de Barcelona fins al santuari de Nostra Senyora de Meritxell, a Andorra: 300 quilòmetres entre el 23 de juliol i el 3 d’agost. Durant els dotze dies els va escriure la figura del Sant Pare, que els animava a fer sempre un pas més.

La ruta

La ruta sortia de Sant Mateu i pujava per Caldes de Montbui, Moià, Ripoll i Núria fins al Pirineu, i d’allà, pel Puigmal, Osseja i el Carlit, cap a Soldeu i Meritxell. Com deia la presentació del pelegrinatge, no van ser etapes fàcils, no pels quilòmetres sinó pel desnivell d’algunes. Es llevaven a les quatre de la matinada, i en tres dies van pujar el Puigmal i el Carlit, amb més de 900 metres de desnivell.

A mig Carlit

La Laura, que tenia 21 anys, recorda amb claredat aquelles etapes. A mig Carlit es va aturar en una roca amb una companya: «ja no puc més!». Els anaven avançant pelegrins que les animaven, però elles no es movien, fins que es va acostar l’últim i els va dir: «Heu vist quines vistes tan boniques? És meravellós veure el que Déu ha fet per nosaltres!». Aquelles paraules la van fer aixecar el cap, mirar el paisatge i pensar: «Si Déu ha creat això per mi, jo no puc continuar pujant per Ell?». I va continuar caminant, amb una mirada diferent.

Pel camí, el suport dels altres va ser fonamental: les cançons, les bromes i els acudits feien el camí més amè, i les xerrades amb els companys que s’anaven trobant pel camí ensenyaven molt. Entre l’esforç i la sobrietat, la Laura hi va descobrir una cosa senzilla: «Donar-se als altres i deixar de pensar en tu és viure una vida plena».

L’arribada

Arribar al santuari de Meritxell va ser una sensació increïble. Malgrat el mal de peus i de cames, l’ambient despreocupat, feliç i fratern en va fer un pelegrinatge que el grup recordaria amb afecte i il·lusió. La Laura ho tanca amb una frase que serveix per a qualsevol pelegrinatge: «Déu ho fa tot al seu temps».

Fotos

Així ho van viure

  • «Si Déu ha creat això per mi, jo no puc continuar pujant per Ell?»

    Però, a poc a poc, a cada pas, Jesús i Maria m’anaven tocant el cor i em van fer veure que tot aquell esforç, aquella capacitat de sacrifici, aquella sobrietat per Déu i pels altres valia la pena, i que allò era realment la veritable felicitat. Donar-se als altres i deixar de pensar en tu és viure una vida plena.

    Llegeix-lo sencer

    […]

    Recordo amb claredat la vuitena, la novena i la desena etapa del camí. Van ser les etapes més dures: en tres dies vam pujar el Puigmal i el Carlit. Personalment, això de pujar dues muntanyes en tres dies amb un desnivell de més de 900 m no ho porto gaire bé, així que a mig Carlit em vaig aturar i vaig dir: ja no puc més! Vaig estar una bona estona aturada en una roca, amb una companya, pensant com ens en sortiríem. Ens anaven avançant pelegrins que ens animaven a continuar, però nosaltres seguíem igual. Fins que es va acostar l’últim i ens va dir: «Heu vist quines vistes tan boniques? És meravellós veure el que Déu ha fet per nosaltres!» Aquestes paraules em van fer aixecar el cap, mirar el paisatge i pensar: Si Déu ha creat això per mi, jo no puc continuar pujant per Ell? I així ho vaig fer: vaig continuar caminant amb una mirada diferent.

    Finalment, després de diversos dies de camí, vam arribar al santuari de Meritxell. La sensació d’haver arribat va ser increïble, i em vaig adonar que havia valgut la pena haver vingut. Havia estat capaç d’anar a contracorrent, de sortir de la mundanitat de la vida i de valorar més el que Déu ha creat i ha fet per mi.

    Déu ho fa tot al seu temps.

    Laura