Lorda 2015 · 26 de juliol del 2015 · 3 min de lectura
Crònica del diumenge, 26 de juliol
Etapa de Montserrat a Jorba.
Comencem a la graella de sortida a les 3.30. S’encenen els llums, el mossèn dona el senyal: BON DIA!
S’aixeca el pelegrí, es posa els mitjons, es posa les bambes, baixa les escales a corre-cuita… uix! Li ha caigut la sabatilla. Això endarrerirà la seva arribada a boxes. Un cop el dipòsit és ple de llet amb colacao, comença la cursa…
La baixada del santuari ha estat més suau del que ens pensàvem. Llanterna al cap i ulls tancats, els pelegrins van perseguint el seu proper objectiu: JORBA.
La primera hora de silenci l’hem dedicada a meditar que la vida és com un camí: no sempre és fàcil, sempre hem de seguir les fletxes grogues, i hem de tornar enrere sempre que les perdem de vista.
Després de tot un dia caminant, vam arribar a una parada extra del nostre itinerari: el convent de carmelites d’Igualada. En aquest convent hi ha 16 monges, i una és germana d’en Pere Alavedra i una altra és germana de la Maria Oriol. Allà ens vam trobar amb una realitat nova per a alguns: són persones lliurades totalment a Déu que, amb els seus sacrificis i oracions, preguen per tots nosaltres. Ens van dir que ens tindrien molt presents durant tot el pelegrinatge.
Vam estar una estona xerrant amb elles i ens van donar una llimonada boníssima que ens va reviure a tots. Gràcies a això vam poder acabar els 5 quilòmetres de camí que ens quedaven per arribar a l’alberg.
Durant el dinar, la síndria va ser la protagonista. Primer, l’Álvaro Cuquerella es va dedicar a tallar-la a trossets com si fossin piràmides d’Egipte. En segon lloc, els nois es van inventar una nova manera de menjar síndria, en què estava prohibit fer servir les mans. Ja us podeu imaginar que fastigós que va quedar tot després.
Miraculosament, en aquest poble hi ha PISCINA! Allà vam descobrir una nova tàctica de lluita aquàtica, presa dels millors lluitadors: l’atac FRIGOPIE. Consisteix a posar els dos peus sobre les espatlles del contrincant per enfonsar-lo.
Durant la meditació a l’església del poble, i amb alguna becaineta per part d’algú, el mossèn va parlar de la importància de lliurar-se completament a Déu i de posar-lo al centre de les nostres vides: de debò que el volem seguir? Aquesta va ser una de les preguntes centrals.
Després de la missa vam tenir un petit ensurt, perquè pensàvem que el bonÀrea estaria tancat. Vam poder respirar quan en Pere ens va donar la bona Nova que ens podríem atipar de tota mena de carns i altres menges suculentes… Alguns van menjar com si no hi hagués demà.
En Nacho Lorda va fer el seu primer bistec-bacó-i-ou. La María Campmany, el seu primer ou ferrat, i en Pep Roca va fracassar en el seu intent d’ensenyar-nos a obrir un ou dur amb la boca.
Un cop plens de proteïnes, glúcids i àcids glicèrids (pregunteu-ho a la Maria Miñana), ens n’anem a dormir. L’estómac ens rebentarà. Bona nit. Felicitats a tots els Joaquims i les Annes!