Lorda 2015 · 2 d’agost del 2015 · 3 min de lectura
Crònica del diumenge, 2 d’agost
Etapa de Torreciutat a Ligüerre de Cinca.
Comença un nou dia. Gràcies a la família Pich-Bejar hem pogut dormir en llits tous i sucosos… MIL GRÀCIES!!! A les 4:30 les noies, a punt i preparades per creuar els Tozales, que semblaven un poble fantasma, hem deixat la Nuria Peregrín dormint plàcidament. A les 4:35 la Nuria s’ha despertat sobresaltada i per la seva ment ha gosat passar la idea que l’havien abandonada vilment; sort que a les 5:00 ha sentit la derrapada de la «FRAGONETA», que venia a buscar-la. Mentrestant, els pelegrins caminàvem glaçats sota la increïble llum de la lluna, i acompanyava les nostres passes la banda sonora de la festa del poble, que no ha parat de sonar fins a les 7:00.
Del fred glacial hem passat al sol ardent en qüestió de minuts. Però no patiu… Els nostres cossos han sobreviscut a més d’una inclemència del temps. Durant el camí hem contemplat la bellesa imponent que s’albira en el paisatge del Prepirineu. La bellesa mereix ser anomenada, i en aquesta terra ho saben bé. Per això cadascun dels barrancs que hem passat tenia un nom: «del escopete», «Gorgos», «Focatechos», «Mipala»…
Com que era una etapa sencera per carretera, tothom coneixia molt bé les instruccions que calia seguir: caminar per l’esquerra de la calçada, en fila índia, sense creuar mai la línia de la carretera. Tanmateix, un grup de noies «simpàtiques i bromistes» van trobar a faltar el famós crit d’en Pep: «LA FOTUDA LÍNIA!». Així que, ni curtes ni mandroses, van començar a creuar la línia expressament esperant el conegut crit. Però davant d’aquell espectacle penós, en Pep va decidir donar-los un bon escarment, i sense més miraments va cridar: «MARÍA, ET FA GRÀCIA… DONCS NO ET FARIA GENS DE GRÀCIA SI UN AMIC TEU S’HAGUÉS MORT DESNUCAT PEL COP DEL RETROVISOR D’UN COTXE…! NOMÉS TENIA 7 ANYS!». Diu la llegenda que el crit el va sentir tot el grup, tant els primers com els més endarrerits. Des d’aquell dia ningú no va gosar mai més creuar la maleïda línia. A hores d’ara tothom ja sap que la tràgica història no va passar mai.
Hem aconseguit el nostre objectiu del dia: 20 km, i hem arribat al nostre destí, Ligüerre, abans de les 11:00. Gràcies a tot el temps que ens ha sobrat, hem pogut gaudir d’una piscina cristiana i d’una bona migdiada abans de dinar.
L’hora del dinar va ser entretinguda, sobretot per l’aposta que van fer el mossèn i en Nacho Pich: o fer-se del Barça o haver de fumar-se un cigarret, i en Nacho, òbviament, va triar el cigarret. Al final es va lliurar de fumar-se’l: només el va agafar i es va fer alguna foto.
Després del dinar vam tornar a tenir una bona estona per descansar o banyar-nos a la piscina. Els qui van triar la piscina se’n recordaran bé, dels nois que hi havia. Volien impressionar el públic i, tot motivats, es van posar a fer piscines i a tirar-se a l’aigua de maneres estranyes. I els qui van triar fer la migdiada van poder gaudir d’un llit còmode.
Quan es va fer l’hora vam preparar l’Eucaristia en el que era un bar. A la santa missa va parlar de l’amistat veritable, la que perdura amb els anys encara que estiguis molt de temps sense veure aquella persona. Un cop acabada, vam transformar la sala i la vam convertir en un menjador. Allà vam sopar, a petició de la Laia, sopa i hamburguesa. Finalment ens en vam anar a dormir després d’una jornada tan tranquil·la. Per fer la nit una mica més interessant, alguns pelegrins asseguren que els va costar dormir per culpa d’una pel·lícula que el càmping oferia als més petits: Gru 2.