Lorda 2015 · 3 d’agost del 2015 · 3 min de lectura
Crònica del dilluns, 3 d’agost
Etapa de Ligüerre de Cinca a Aïnsa.
Després de torrar-nos el cap durant la nit amb la pel·lícula «Gru, mi villano favorito 2», els pelegrins ens vam llevar com sempre a les 4 de la matinada. La idea de meditació del mossèn per a la pregària de la primera hora del camí va ser la importància de la direcció espiritual i de no anar sols per la vida.
El camí va tornar a ser per carretera, perquè no vam saber trobar els senders. Després d’un intent d’anar per un, vam rectificar i vam buscar un camí segur: la carretera. Alguns, obsessionats a veure animals, es pensaven que arribarien a Aïnsa sense veure res més que algun ocellet de no res, quan a un costat de la carretera van ensopegar amb un teixó mort. Un exemplar molt difícil de trobar viu, perquè és nocturn, i que no figurava a la llista d’animals que esperàvem veure. Uns altres van veure un cérvol corrent pels prats. Algun ressentit va comentar: «Ara és quan maten la mare d’en Bambi». Mossèn Ferran va dir que havia vist un senglar mort.
Després que l’Àlex Freixes preguntés mil vegades si hi havia piscina, davant el «no» rotund del mossèn, l’Àlex li va passar la xapa. Quan vam arribar a Aïnsa, el noi es va endur una gran alegria en comprovar que sí que hi havia piscina, i ben gran.
Com que vam arribar molt d’hora, mossèn Ferran ens va explicar el pla de la tarda. Com que Aïnsa és «un dels pobles més bonics d’Espanya», segons els seus cartells, mossèn Ferran ens va «proposar» una visita pel nucli antic a les 3 de la tarda. La proposta va ser aclamada quan ens van fer xantatge amb un gelat pels bonics carrers del poble medieval. Ens va servir els gelats un jove pintoresc, típic d’aquelles terres. Una de les seves intervencions estel·lars va ser la resposta a la María Campmany quan ella li va insistir que carregués més el gelat. La resposta va ser (dita amb veu aragonesa): «todos los helados que pongo están cargados».
Després del gelat refrescant vam anar a la bonica església romànica. Allà vam fer la meditació i la missa dedicada a l’Esperit Sant, ja que la meditació va tractar de la docilitat a les mocions de l’Esperit de Déu.
Mentre baixàvem de l’església al poliesportiu va començar a ploure, tot i que no va durar gaire. Tanmateix, el cel es va mantenir amenaçador i deixava caure alguna gota de tant en tant. Així, mossèn Ferran va obligar a parar la taula per al sopar a l’aire lliure, vaticinant que no plouria durant el sopar. Efectivament, no va ploure. El sopar consistia en un puré de patata amb formatget ratllat, que va quedar una mica líquid però molt bo, i llom. La Lisi Trius va batejar el llom com a «cookie», perquè el sucava al puré, servit en un got, abans de menjar-se’l.
Després del sopar vam fer una tertúlia breu però intensa. Vam cantar cançons fins que a mossèn Ferran li va donar per llegir la lletra d’una d’elles. D’aquí va sorgir la tercera meditació del dia, que tractava del discerniment a l’hora de triar la música que escoltem. Un cop acabada la meditació sorpresa, vam enllaçar amb l’examen de consciència, que indica que ha arribat l’hora tan esperada d’anar a dormir.
Bona nit.