Lorda 2015 · 4 d’agost del 2015 · 2 min de lectura
Crònica del dimarts, 4 d’agost
Etapa d’Aïnsa a Lamiana.
Avui, dia 4 d’agost, hem sortit triomfants de la ciutat medieval anomenada Aïnsa, on hem dormit en una sala amb un màxim d’aforament de 15 persones, plena de material esportiu divers. Ens hem dirigit al nostre primer destí, l’Espuña, on pararíem a esmorzar.
Tot semblava bufar i fer ampolles fins que vam arribar a l’Espuña, on després del suculent esmorzar vam tornar a emprendre el camí, que en la nostra ignorància ens portaria a la perdició. Suposadament havíem de baixar seguint un riu per un camí que no vam trobar, llavors ens vam veure obligats a baixar camp a través per un indret ple d’arbustos i matolls punxants: cada pas podia suposar la caiguda d’una pedra al cap d’un peregrí i tornar-lo (en el llenguatge peregrí) «Ladrillito». Segons el Xavi: «Jo, si fos el Mossèn, donaria l’absolució general a tots». Ja, ja! Va ser tota una aventura i vam arribar tots a baix sans i estalvis! :)
En veure el riu pensàvem que hi hauria un pont o camí de rocs per creuar-lo ja que era bastant ample i vam començar a enfilar un camí que no ens portava enlloc; és a dir, per creuar el riu o feies un salt olímpic o les teves sabates s’omplen com cubells, perquè no hi havia res per creuar el riu. Alguns ho vam fer amb les sabates posades i uns altres se les van treure per no mullar-les, encara que a l’Ignasi Lorda se li van mullar igualment ja que es va recolzar en alguna pedra que estava sota l’aigua. L’experiència del riu va fer oblidar la monotonia del caminar i ens va reavivar a tots: el cansament que portàvem acumulat va desaparèixer.
Encara ens quedava una pujada mortal sota el sol imperdonable. Entre la calor i les pujades interminables vam arribar per fi al càmping de Lamiana. A alguns els queien les llàgrimes de l’alegria i altres cantaven plens de goig! Allà a les noies els esperava un confortable llit mentre que als nois els tocava dormir en tendes de campanya preparades per l’Álvaro, el Pere i la Núria, quin luxe!
El Javier, que anava amb el seu fill i el seu gos coix, s’admirava de nosaltres i deia que li sorprenia molt veure joves cristians compromesos amb Déu i amb la Mare de Déu. De fet ens va acompanyar una estona a la Santa Missa, on el retaule era les grans muntanyes.
Després d’una breu meditació, el Mossèn ens va convidar a un refresc per sopar l’arròs i les hamburgueses. Tot seguit vam fer la pregària de nit per aprofitar al màxim el dormir i així guardar les forces pel dia següent per aixecar-nos a les 4:00 de la matinada, com sempre.